Tsunami institucional

El to de la intervenció d’ahir de Macron va ser més generalista que concret, més filosòfic que pragmàtic. La posada en pràctica de mesures és cosa dels seus subordinats. El president fixa la línia i supervisa, per damunt de les inconveniències del dia a dia, que no trigaran a aparèixer, especialment amb una agenda reformista liberal com la que porta sota el braç, que té els sindicats en màxima alerta de cara a la nova legislació laboral que es vol tramitar a finals d’estiu, i que la setmana passada va costar al duet executiu els primers punts de popularitat en les enquestes.

Tot i l’amplitud de mires del seu discurs, el president va detallar algunes mesures concretes, començant per la confirmació a diputats i senadors que té la intenció d’aixecar l’estat d’emergència a la tardor, quan es compleixin dos anys des que va ser posat en marxa, arran dels atemptats del novembre del 2015 a París. L’anunci ve amb trampa, ja que l’executiu aprovarà una llei antiterrorista que inscriurà en el dret comú algunes de les prerrogatives avui possibles sota l’estat d’emergència. En la quota europeista ja habitual en les seves compareixences públiques, Macron va anunciar que, abans que acabi el 2017, es posaran en marxa a tots els estats membres “convencions democràtiques” perquè els ciutadans proposin idees que ajudin a rellançar el projecte comú. També va instar la Unió Europea a reduir la burocràcia per acostar-se al poble.

Deixats enrere els anuncis, el màxim dirigent francès també va baixar a l’arena per instar els parlamentaris a aprovar-li les reformes, sobretot de caire institucional, que té intenció de tirar endavant. Algunes afecten sensiblement el poder legislatiu, com la reducció en un terç del nombre de diputats i senadors, per millorar-ne la fluïdesa i apropar-lo a la societat civil.

També permetria als parlamentaris, va dir, contractar més col·laboradors. La reforma suposaria la supressió d’uns 300 electes, i va en la línia de regeneració política ja establerta amb la limitació d’encadenar més de dos mandats legislatius, i la prohibició de contractar familiars, que s’inclou en la llei de moralització de la vida pública.

Macron ha arribat a l’Elisi gràcies a una habilitat única per seduir, però, un cop a palau, ha trigat poc a certificar que no ha vingut a fer amics entre la classe política que ha regit França en les últimes dècades. “Un Parlament menys nombrós és un Parlament que treballa millor”, va etzibar, abans d’anunciar que també vol limitar la producció legislativa de les cambres, simplificar els mecanismes de promulgació i fusionar òrgans consultius que serveixen per a la preparació de les proposicions de llei.

També vol introduir una dosi de proporcionalitat en el sistema electoral per millorar-ne la representativitat. L’actual sistema majoritari a dues voltes, que fa mig mes li va obrir les portes d’una majoria amplíssima a l’Assemblée tot i haver aconseguit el 49% dels vots en la segona volta, està pensat per afavorir l’estabilitat i la sobrerepresentació dels partits majoritaris.

“Vull totes aquestes reformes que les nostres institucions necessiten en el pròxim any”, va interpel·lar a l’audiència a Versalles, amb una advertència. “Aniran al Parlament, però, si és necessari, les portaré als votants a través d’un referèndum.” Ningú li tus, al president.