Eines

‘California Dreamin’’

Què tenen Califòrnia o Silicon Valley que no tinguin altres llocs del planeta? Probablement moltes coses: grans universitats, esperit emprenedor, facilitat per aconseguir capital, excel·lents i reconegudes empreses, bon clima, bones comunicacions i segurament encara unes quantes coses més. El que més em fascina d’aquesta gent, però, és el seu optimisme. Ho veuen tot possible, no es deixen portar fàcilment pel desànim i tenen moltes ganes de fer coses, siguin les que siguin

El títol d’aquest article està inspirat en una cançó que molts deveu recordar: California Dreamin’ de The Mamas and the Papas. Un conjunt que va tenir molt èxit a la dècada dels seixanta amb moltes cançons emblemàtiques a més de l’esmentada. Recordeu Monday, monday? Eren els temps del flower power, de l’amor lliure, de les primeres experimentacions amb LSD i tantes coses més.

Escric aquest article des de Califòrnia, on estic passant unes setmanes posant-me al corrent de les darreres novetats en innovació. Com és sabut, Silicon Valley continua essent l’ecosistema innovador més important del planeta. Dintre d’uns dies aniré a la d.school de la Universitat de Stanford a participar en un taller sobre design thinking, una metodologia en auge que és originària d’aquestes terres. Mentre compro alguns queviures al mític Whole Foods Market a Santa Barbara m’assabento que l’acaba d’adquirir Amazon. “Déu n’hi do”, penso. Som només a les portes d’una gegantina revolució en logística i distribució que canviarà de soca-rel els nostres hàbits de compra. Deixem estar ja tanta innovació en producte i pensem en canals, processos, marques, xarxes, espais...

Què tenen Califòrnia o Silicon Valley que no tinguin altres llocs del planeta? Probablement moltes coses: grans universitats, esperit emprenedor, facilitat per aconseguir capital, excel·lents i reconegudes empreses, bon clima, bones comunicacions i segurament encara unes quantes coses més.

Possible.

El que més em fascina d’aquesta gent, però, és el seu optimisme. Ho veuen tot possible, no es deixen portar fàcilment pel desànim i tenen moltes ganes de fer coses, siguin les que siguin. Els comparo amb els europeus i penso que són més àgils pensant i treballant i més ingenus (en el bon sentit de l’expressió, és clar). Tenen força clars els seus punts dèbils i fins i tot se’n riuen de sí mateixos però al mateix temps se’ls nota que estimen el seu país i que la idea de ser americans els omple d’orgull. És el famós American Dream: cal pensar en gran, somiar i fer possible qualsevol cosa amb un bon somriure. És cert que l’èxit passa primer per la casa dels que s’aventuren i s’arrisquen amb intel·ligència.

Vaig a visitar la Misión de Santa Barbara i el Presidio i llegeixo que hi va tenir un paper destacat un mallorquí nascut a Petra, Fra Juníper Serra. Un bon amic i notable empresari de terres tarragonines em fa notar que he estat, amb uns mesos de diferència, a Petra i a Santa Barbara, com resseguint inconscientment les passes de l’il·lustre franciscà. Casualitat? You never know... Passejant per la Misión em trobo una rajoleta estratègicament col·locada que resa “Siau Benvinguts”.

Tornant a l’hotel llegeixo que a casa nostra només una de cada quatre empreses dedica recursos a la innovació i el desenvolupament tecnològic i científic. Hi ha molta feina a fer, encara, no som Califòrnia. Potser la setmana que ve, quan ens llevem el dilluns amb ganes d’encarar la setmana amb energia i creativitat, farem plans per posar en marxa d’una vegada la innovació a les empreses catalanes. Monday, monday...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.