DE MEMÒRIA
El model Nou Barris
Els analistes de les globalitzacions han anat descobrint que els factors dits no econòmics (com, per exemple, les institucions, la política) expliquen bona part del creixement econòmic. També, la salut. I la salut mental. Una població més sana –físicament i mentalment- és una població que treballa millor. I gaudeix més de la vida. Un territori sa és un territori atractiu, on la gent vol anar a viure. I és un territori productiu.
La salut, es diu, costa diners. Els 35 anys de funcionament de l’Associació Centre Higiene Mental Nou Barris de Barcelona són una prova d’exactament el contrari. El 1981, a Nou Barris, l’atenció medicopsiquiàtrica era escassa: hi havia, només, dos neuropsiquiatres de l’ICS, l’Institut Català de Salut. Al districte es localitzava, a més, un gran hospital psiquiàtric amb 290 pacients ingressats a llarga estada. Amb la reforma psiquiàtrica iniciada aleshores, les coses van començar a canviar.
Segons l’OMS, el 20% de la població té, o tindrà en algun moment de la seva vida, algun problema de salut mental. A Nou Barris, l’any 2016, d’una població de 150.000 habitants, 7.469 van ésser atesos als centres de salut mental del districte. Uns 2.639 van ésser diagnosticades d’ un trastorn mental sever, un TMS.
La gran aportació de la reforma psiquiàtrica iniciada al 1981 és que la detecció i el tractament de les malalties es fan ambulatòriament a la comunitat. Una de les idees bàsiques és que les malalties mentals tenen tractaments eficaços si s’actua, precoçment i simultàniament, en múltiples fronts. Des de l’atenció individualitzada dels pacients a través de diferents programes assistencials: de Joves, Codi Risc Suïcidi, de Psicoteràpies, TMS, Pla de Serveis Individualitzats. I programes de continuïtat assistencial: suport a la Primària, a Serveis Socials, suport a Urgències i Aguts, a rehabilitació, inserció laboral. Fins als programes comunitaris per sensibilitzar la població sobre l’impacte d’estils de vida sobre la salut mental. També, el treball amb grups vulnerables de la població.
Els resultats són espectaculars. A Nou Barris, del 2% de TMS de mitjana de la població de les societats industrials avançades com les europees, se’n tracten, als centres de salut mental del districte, molts: un 1,45 %. Al conjunt de Catalunya hi ha només el 0,9 %.
Taxa de mortalitat.
El model de salut mental de Nou Barris és, doncs, un model d’èxit. I és un model que no és gens car, perquè té una taxa d’hospitalitzacions d’aguts més baixa que la mitjana del conjunt de Catalunya. L’Associació Centre Higiene Mental Nou Barris és una empresa de serveis sanitaris sense afany de lucre, que té concerts amb la Generalitat de Catalunya. La bona salut de Nou Barris els ha fet atractius per a gent -treballadors- originària de tot el món: del Andes al Pakistan, passant per Marroc o Romania. Ja són el 14,5% de la població del districte.
Emili Mira
El 1999 se celebrà el 1r Congrés Català de Salut Mental. Els seus organitzadors van dir-ne Memorial Emili Mira i López. Era un homenatge a una gran personalitat de la Catalunya del segle XX, mort a l’exili (el 1964, a Brasil), que combinà admirablement la salut mental (i la psiquiatria i la psicoanàlisi) amb la formació i l’orientació professional. La plaça Emili Mira de la ciutat de Barcelona és, com cal, una plaça triangular.
