Opinió

De l’exclusió financera al ‘financial guidance’

El ‘Financial Guidance’ vol ser un consell (en estalvi / inversió, crèdits, pagaments, etcètera) sense recomanació de productes, per tant sense conflicte d’interès, que cobriria un segment entre l’alfabetització financera i l’assessorament professional personalitzat

Arran del tan­ca­ment de l’única sucur­sal o agència bancària de mol­tes peti­tes i mit­ja­nes pobla­ci­ons, s’ha par­lat del risc d’exclusió finan­cera per a veïns d’aques­tes pobla­ci­ons sense capa­ci­tat de mobi­li­tat pròpia.

El terme “exclusió finan­cera”- i en posi­tiu el seu antònim “inclusió finan­cera”- s’ha uti­lit­zat sovint per des­ta­car tant les difi­cul­tats de certs sec­tors soci­als amb difi­cul­tats per tenir accés a ser­veis ban­ca­ris, de crèdit o d’asse­gu­ran­ces, com per remar­car les limi­ta­ci­ons d’accés físic als ser­veis ban­ca­ris per tan­ca­ment de sucur­sals.

És cert que l’actual reducció d’estruc­tura que, per pressió del compte de resul­tats i per la crei­xent digi­ta­lit­zació, estan por­tant a terme els bancs, difi­cul­tarà a per­so­nes grans rea­lit­zar els tràmits ban­ca­ris més usu­als, com el cobra­ment de les pen­si­ons. Mal­grat la importància d’aquest tipus d’exclusió bancària, apa­reix en l’horitzó el risc real d’un altre tipus d’exclusió finan­cera més impor­tant per la difi­cul­tat de resol­dre-la: la no dis­po­ni­bi­li­tat de con­sell o asses­so­ra­ment finan­cer per pren­dre deci­si­ons de finan­ces per­so­nals en amplis sec­tors de la població.

Pre­ci­sa­ment estem a les por­tes d’un reco­nei­xe­ment ple de l’asses­so­ra­ment com un ser­vei finan­cer cen­tral i ple­na­ment regu­lat. MIFID I ho va ini­ciar fa uns anys i MIFID II (serà vigent des del pri­mer de gener de 2018) ho con­so­li­darà intro­duint trans­parència en els cos­tos, major eficiència en els mer­cats i, sobre­tot, exi­gint que els asses­sors que exer­cei­xin pro­fes­si­o­nal­ment aquesta funció finan­cera esti­guin con­ve­ni­ent­ment qua­li­fi­cats, tant si tre­ba­llen en sucur­sals bancàries, en depar­ta­ments de banca per­so­nal, com agents finan­cers o exer­cint com a asses­sors inde­pen­dents.

La set­mana pas­sada va aparèixer la Guia Tècnica de la CNMV, que és el penúltim pas en aquesta exigència de qua­li­fi­cació pro­fes­si­o­nal per a tots els pro­fes­si­o­nals que infor­min i per a tots els que asses­so­rin en pro­duc­tes d’inversió. La guia des­criu com s’han d’obte­nir aques­tes qua­li­fi­ca­ci­ons, com es man­tin­dran (actu­a­lit­zació i for­mació con­ti­nua) i què espera la CNMV de les enti­tats finan­ce­res fent que es formi el seu per­so­nal.

Digi­ta­lit­zació.

Però, tot i ser molt impor­tants aquests can­vis regu­la­to­ris deri­vats del MIFID II, no són ni de bon tros els únics. Com per a la resta dels ser­veis finan­cers, la digi­ta­lit­zació, els can­vis en la demanda que gene­ren més exigència de trans­parència i atenció als cos­tos, la difi­cul­tat d’obte­nir ren­di­bi­li­tat dels estal­vis sense risc i la reducció de la ban­ca­rit­zació, pro­vo­ca­ran un dal­ta­baix en el sec­tor amb efec­tes molt relle­vants, que per exem­ple podrien dei­xar sense con­sell o asses­so­ra­ment molts seg­ments de cli­ents. Després de tanta nova regu­lació, seria para­do­xal aquest resul­tat.

Així, una empresa o un pro­fes­si­o­nal de l’asses­so­ra­ment finan­cer no té només un repte sinó un cúmul de rep­tes per als pròxims mesos i anys. Pri­mer, haver-se de qua­li­fi­car i reno­var anu­al­ment la cer­ti­fi­cació pro­fes­si­o­nal de què dis­posi. Segon, reu­bi­car-se en un entorn cada cop més digi­tal en el qual els algo­rit­mes fins i tot aspi­ren a rea­lit­zar una bona part de la labor de con­sell finan­cer. Ter­cer, l’empresa o pro­fes­si­o­nal de l’asses­so­ra­ment haurà de donar res­posta a uns mer­cats que no retri­bu­ei­xen gens la inversió sense o amb poc risc i que pel con­trari tenen com a cli­ents poten­ci­als una ciu­ta­da­nia que veu peri­llar la seva jubi­lació amb el nivell de pen­si­ons que fins fa poc espe­rava. En quart lloc, s’estan aca­bant els temps en què la baixa cul­tura finan­cera del cli­ent adme­tia sense cap queixa un cost de la gestió de l’estalvi exces­si­va­ment onerós i, final­ment, pot­ser com a con­seqüència d’haver de dei­xar seg­ments impor­tants de cli­ents sense con­sell finan­cer (inca­pa­ci­tats per pagar un asses­so­ra­ment pro­fes­si­o­nal massa car i de vega­des amb con­flic­tes d’interès), con­fron­tar la com­petència que pot sor­gir en forma de ser­veis públics gratuïts, un suc­ce­dani d’asses­so­ra­ment que en el món anglo­saxó es deno­mina Finan­cial Gui­dance i per al qual aquí encara no hem tro­bat la tra­ducció ideal.

El Finan­cial Gui­dance vol ser un con­sell (en estalvi/inversió, crèdits, paga­ments, etcètera) sense reco­ma­nació de pro­duc­tes, per tant sense con­flicte d’interès, que cobri­ria un seg­ment entre l’alfa­be­tit­zació finan­cera i l’asses­so­ra­ment pro­fes­si­o­nal per­so­na­lit­zat. Aquest Finan­cial Gui­dance té el risc de ser impar­tit per no pro­fes­si­o­nals i aca­bar essent el remei pit­jor que la malal­tia. Si ho volem evi­tar, l’asses­so­ra­ment finan­cer pro­fes­si­o­nal ha de pro­cu­rar cobrir també aquests seg­ments. Des­a­fi­a­ments enor­mes per a aquests pro­fes­si­o­nals però alhora grans opor­tu­ni­tats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.