Òmnium Cultural ha presentat aquest dilluns la campanya Crida per la Democràcia . El president de l’entitat, Jordi Cuixart, ha explicat que la iniciativa “neix per defensar el Referèndum” i “denunciar les mancances democràtiques de l’Estat” i la seva “deriva antidemocràtica” i “autoritària. I ho fa amb “la voluntat de sumar tots els demòcrates, d’aglutinar entitats.

El president d’Òmnium ha dit que aquesta iniciativa és necessària perquè l’Estat està atacant drets bàsics com la llibertat d’expressió o l’ús de recursos públics per intentar “capgirar les opinions i la voluntat de la ciutadania”. Així, en les properes setmanes l’entitat centrarà els seus esforços en un seguit d’accions per tal de denunciar les males pràctiques democràtiques de l’Estat, reforçar la consciència democràtica dels catalans, mobilitzar la ciutadania en defensa dels valors democràtics i defensar el referèndum de l’1-O.

La primera acció de Crida per la Democràcia serà la projecció simultània de documental Las cloacas del interior a simultàniament a cinemes d’un centenar de municipis, ha avançat.

Pel que fa al funcionament, la campanya recorrerà “a les noves tecnologies”, en especial telèfons mòbils, “per aconseguir una comunicació immediata i àgil” i “intentar connector tots els demòcrates amb aquests aparells”.

És per això, que Òmnium ha activat el número 696 000 699 per “informar” dels actes de la campanya. Per donar-se d’alta cal enviar un missatge amb la paraula democàcia.

Es preveu fer una acció cada setmana a través de diferents formats, com la difusió de productes audiovisuals, la viralització de missatges de denúncia a través de les xarxes socials o amb activitats de carrer i mobilitzacions, entre d’altres. Durant la campanya, personatges públics de diferents àmbits “donaran la cara per la democràcia” per amplificar el missatge que es vol aconseguir. L’entitat assegura que alguns d’aquests suports aconseguits són “inesperats i sorprenents”.

En la presentació de la campanya han coincidit diferents personalitats amb un perfil polític molt transversal. El primer en intervenir ha estat Jaume Roures, fundador de Mediapro, productora de Las cloacas del Interior. Ha alertat que hi ha estructures de l’Estat que treballen al marge de la legalitat.

De la seva banda, l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias ha considerat “insòlit” que a l’Estat espanyol “es pugui perseguir a les persones només pel fet de ser independentistes”. “A les dictadures es fan aquestes coses, per això dono tot el meu suport a Òmnium i a la campanya”, ha sentenciat.

L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, s’ha afegit a la Crida en representació d’“aquells que venim dels moviments socials” i “ens sentim amb l’obligació de posar les organitzacions al servei d’aquesta lluita”. Sabater ha assenyalat que “els ajuntaments estan patint atacs de l’Estat per la judicialització de la política” i també “per això hem de defensar el referèndum”. “Votar és una necessitat. És imprescindible. I també ho és la reivindicació en contra d’un Estat que no permet la democràcia”, ha sentenciat.

“Cal posar en valor aquesta revolució catalana. És una forma perfecta de trencar amb el règim del 78”, ha conclòs.

L’exdiputat de la CUP David Fernàndez ha definit la campanya com “una crida democràtica, democatritzant i democratitzadora”, és a dir, “per defensar alló que és bàsic”. Fernàndez ha constat que “no som un país normal” i “no ens hem d’acostumar a acceptar el que es inacceptable”.

Joan Tardà, diputat d’ERC al Congrés dels Diputats, ha recordat que el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat “ve de lluny” i ha apuntat que “històricament l’Estat ha optat per la via autoritària i no la del diàleg”.

L’antropòleg i veterà militant comunista Manuel Delgado ha justificat la posició ambigua dels comuns per les seves diferències internes, ja que és una força composada per partits amb posicions sovint incompatibles. No obstant això, s’ha mostrat convençut que “a l’hora de la veritat donaran la cara per la democràcia”.

Com a antropòleg, ha explicat que Catalunya té una “inèrcia” i una “tradició” de lluites. “Alló que és més nostrat no són les sardanes, són les lluites. Hem rebut un entrenament històric per defensar els nostres drets”, ha assegurat.