S’accelera el compte enrere perquè els estats europeus reconeguin el seu fracàs en la crisi dels refugiats. En menys de tres mesos s’acaba el termini que tenien per complir les promeses de reubicació, i molts ja s’afanyen a desviar la mirada cap a una altra direcció. Diversos països europeus, sobretot Itàlia, estan posant contra les cordes les ONG que treballen cada dia al mar per rescatar els centenars de refugiats i immigrants que surten de les costes de Líbia en condicions lamentables per fugir de la guerra i la pobresa. Tot i els esforços d’aquestes entitats, també s’accelera el comptador que recorda als banyistes de la Barceloneta les persones mortes al Mediterrani. Durant els primers cinc mesos del 2017, l’Organització Internacional pels Refugiats va registrar 2.512 morts d’immigrants que intentaven creuar pel Mediterrani central cap al continent. L’acord amb Turquia va ser un cop de porta d’Europa als refugiats que volien entrar per Grècia, però aquests no han desistit i al llarg d’aquest any més de 200.000 persones s’han embarcat en aquesta difícil travessa.

Una càrrega que Itàlia ja està farta d’aguantar. Per això, cansat d’esperar l’ajut dels seus socis europeus, el govern de Paolo Gentiloni va iniciar una nova estratègia de pressió amb la proposta de crear un nou codi de conducta per a les ONG que són presents al Mediterrani. El document filtrat per Statewatch inclou una sèrie de requisits que ampliarien el control de la guàrdia costanera italiana i líbia sobre els vaixells de rescat privats, sota l’amenaça d’impedir l’accés als seus ports, si no els compleixen. La secretària general del Consell Europeu per als Refugiats i Exiliats, Catherine Woollard, ha qualificat aquest codi com un “moviment tàctic” d’Itàlia per tancar els seus ports a l’arribada de més immigrants, ja que “aquestes ONG ja actuen d’acord amb la llei internacional”.

Elusió del fracàs

Segons Woollard, el control de les ONG és una maniobra de “distracció a curt termini” dels països europeus per no donar explicacions sobre “el seu fracàs en l’acollida de refugiats” i la falta de capacitat per reformar el sistema de Dublín. Una estratègia de distracció que l’Estat espanyol també estaria seguint, ja que el ministre Zoido va insinuar abans de la reunió amb el Consell de Ministres de l’Interior de la UE, a Tallinn, que les ONG afavoreixen “la immigració irregular”. Van ser unes acusacions similars a les que va fer a principis d’any el cap de Frontex al diari alemany Die Welt, Fabrice Leggeri, dient que s’haurien de “revaluar les operacions de rescat” i evitar que es reforcin les xarxes de traficants a Líbia. Iverna McGowan, directora de l’oficina d’Amnistia Internacional a la UE, recorda que “hi ha molt pocs efectius” dels estats per salvar vides al mar i que l’única manera de posar fi al negoci dels traficants és creant “rutes d’immigració legals”.

Mentrestant, ahir, els estats membre de la UE van acordar una proposta de pressupost europeu per al 2018 que redueix en un 50% els diners destinats al fons d’asil, migracions i integració, que precisament van destinats als estats perquè puguin proporcionar asil als refugiats i gestionar els fluxos migratoris. Aquesta reducció va ser proposada per la Comissió Europea amb l’argument que durant els anys anteriors es van gastar molts més diners en la reubicació i que ara les “prioritats són diferents”.

Tanmateix, la proposta del consell encara ha de tenir el vistiplau del Parlament Europeu, que començarà les negociacions l’octubre que ve. De fet, l’europarlamentari ponent dels pressupostos europeus ja va qüestionar la disminució d’aquest fons en particular.

Malgrat que les capitals europees creuen que ara les prioritats han canviat, encara queden 74. 000 refugiats per ressituar a la Unió Europea dels 98.255 que havien d’acollir durant aquests últims dos anys. Però, segons Amnistia Internacional, encara hi ha moltes més persones “atrapades a les costes gregues a les quals s’ha denegat el dret a ser ressituades” com a conseqüència de l’acord amb Ankara.