L’Estat espanyol recupera poder econòmic, però perd benestar social. Només superat per Grècia, que actualment fa front al seu tercer rescat, l’Estat espanyol és el país amb la taxa més alta de desocupats i amb els pitjors indicadors socials a la Unió Europea, segons un estudi que ahir va presentar la Comissió Europea (CE). Tot i que l’economia espanyola continua creixent a un ritme del 3,2% i que en els últims tres anys han trobat feina un milió i mig de ciutadans, encara hi ha gairebé quatre milions i mig de persones a l’atur. A la resta d’Europa la creació de vuit milions de llocs de treball també té les seves ombres. Tot i que la CE va anunciar una “forta recuperació del mercat laboral”, no li va quedar més remei que reconèixer que aquesta millora es basa parcialment en el treball temporal i a temps parcial. De fet, l’Estat espanyol és un bon exemple d’aquesta situació, ja que el 2016 un de cada quatre treballadors va tenir un contracte temporal. “Hi ha poques raons per ser complaents”, va admetre la comissària de Treball, Marianne Thyssen, que va demanar que es continuïn aplicant les reformes al mercat laboral.

El 28% de la població espanyola està en risc d’exclusió social i pobresa. Malgrat ser una dada preocupant, és significatiu destacar que, tot i ser el segon país europeu amb la taxa d’atur més alta d’Europa, és el vuitè en risc d’exclusió social. Si ens fixem en els diversos col·lectius que viuen a la UE, els menors de 19 anys tenen més risc de ser pobres que cap altre.

Els més damnificats

Malauradament, si ens fixem en les dades de la Comissió, el futur que els espera no és gaire millor. Els grans damnificats de la lenta recuperació econòmica són els joves europeus. Com en la majoria d’indicadors publicats per la CE, l’Estat espanyol presenta els pitjors números, amb una taxa d’atur juvenil del 44,4%. Si bé l’informe calcula que un de cada cinc joves d’entre 25 i 29 anys ni estudien ni treballen a Europa, aquest no dona cap detall sobre el nombre de persones que fan pràctiques laborals (remunerades o no).

Els mil·lennistes no només tenen menys feina sinó que, a més, cobren menys. En els darrers set anys, els treballadors d’entre 55 i 64 anys han vist com els seus ingressos han augmentat un 3% mentre que els treballadors d’entre 25 i 39 anys n’han perdut un 3%. Els treballadors menors de 30 anys a l’Estat guanyen de mitjana un 40% menys que els treballadors de més de 60 anys. Una disparitat salarial que encara s’eixampla més a Grècia, França o als Països Baixos.

Bretxa generacional

Però l’anomenada “desigualtat intergeneracional” no s’acaba aquí. Els joves reben menys ajuts públics que la gent gran. Des del 2001, la UE ha detectat que en general els estats europeus dediquen cada cop més recursos a pensions i sanitat en detriment dels ajuts per desocupació i a les prestacions familiars. Per tant, la bretxa generacional a Europa no només s’eixampla demogràficament, sinó que també ho fa econòmicament.