Una gran expectativa internacional confrontada a una successió d’escàndols interns. Aquesta dicotomia ha marcat els dos primers mesos del mandat del president francès Emmanuel Macron. Després que quatre dels membres del seu govern dimitissin al juny per suposats casos de corrupció, el jove dirigent gal va encaixar ahir un nou cop: la dimissió del cap de l’estat major dels exèrcits, Pierre de Villiers.

El general De Villiers va anunciar ahir al matí que abandonava el seu càrrec al capdavant de les tropes franceses. “Considero que ja no soc capaç de conservar el model de l’exèrcit en què crec per garantir la protecció de França”, va assegurar en un comunicat. La dimissió del cap de les forces armades, un càrrec estretament vinculat al del president, es tracta d’un fet inèdit en la història de la Cinquena República. Es produeix després d’una setmana en què s’han tensat les relacions entre Macron i els responsables de l’exèrcit per les retallades pressupostàries.

Per respectar els seus compromisos europeus i assolir un dèficit públic del 2,8%, el govern francès preveu disminuir aquest any la despesa pública en 4.500 milions d’euros. Aquestes retallades han provocat el malestar dels polítics locals, dels rectors de les universitats i també dels responsables de l’exèrcit.

Al Ministeri de Defensa li pertoca una reducció de 850 milions, l’equivalent al 20% de l’estalvi total previst per al 2017.

Anunciada pocs dies abans de la desfilada militar del 14 de juliol, la diada nacional francesa, aquesta mesura va ser percebuda com una provocació pels responsables castrenses. Així ho va fer saber De Villiers el 12 de juliol davant de la Comissió de Defensa de l’Assemblea Nacional, quan va assegurar de forma grollera: “No em deixaré fotre així com així.” L’endemà Emmanuel Macron va criticar durament aquestes declaracions i va defensar que “no és digne de rentar la roba en públic”. D’aquest manera, el jove dirigent –el primer president francès que no ha fet el servei militar– va reafirmar la seva autoritat i el seu estil presidencial que ha definit com a “jupiterià”, és a dir, totpoderós. I va deixar De Villiers en una posició compromesa que feia pensar que la seva dimissió era cosa de dies.

De Villiers dirigia l’exèrcit des de principis del 2014 i a finals del mes de juny havia estat prorrogat en el càrrec durant un any més.

El seu substitut serà el general François Lecointre, un antic combatent en les guerres de Bòsnia i Ruanda a principis dels noranta. Per apaivagar el malestar entre els militars, l’executiu ja ha promès un augment de 1.500 milions en la partida de defensa el 2018 i s’ha compromès a disposar el 2025 d’una despesa militar de 50.000 milions. França, que participa en operacions militars a Síria, l’Iraq i a la zona del Sahel, vol destinar així el 2% del PIB a l’exèrcit –un objectiu fixat per l’OTAN– i erigir-se en un estat far de “l’Europa de la defensa”.