La provocació d’Ariel Sharon visitant l’esplanada de les mesquites acompanyat de 700 policies, el setembre del 2000, va desencadenar el començament de la Segona Intifada i el va convertir en president. Les conseqüències varen ser nefastes, es va enterrar el cadàver del procés de pau i, després de centenars de morts per les dues bandes, es va construir el mur de l’apartheid a Cisjordània i es van endurir encara més els controls, les detencions i tortures i els càstigs col·lectius contra la població palestina. L’estatus de Jerusalem està sempre en joc, és la clau de volta de la qüestió palestina. Ocupada des del 1967, els governs d’Israel han aplicat una política d’expulsió sistemàtica i d’ofegament social de la població palestina i, per una altra banda, han afavorit l’ocupació de cases pels colons i la construcció de colònies al voltant de la ciutat que l’han aïllat de la resta de Cisjordània.

La mesquita d’Al Aqsa, el tercer lloc més sagrat de l’Islam després de Meca i Medina, està sempre en el centre de la polèmica per la pretensió de l’extremisme sionista –els colons radicals– de destruir-la per reconstruir el mític, però no històric, temple de Salomó. Aquest temor, cada cop més real per l’aliança del president Netanyahu amb els colons ultranacionalistes, és el que alimenta la reacció a qualsevol canvi en relació amb l’àrea de la mesquita de la Roca. Abans han estat les excavacions arqueològiques per sota de l’esplanada, la prohibició total de l’accés per resar als palestins de menys de 40 anys i la demolició sencera del barri dels marroquins, el 1967, per crear una esplanada davant el Mur de les Lamentacions.

A Netanyahu, més crescut que mai per la visita de Trump a Israel i les atencions rebudes a França del president Macron, no li importa pactar amb l’extrema dreta europea i israeliana per tal de continuar en la presidència. Un camí que estarà replè de cadàvers palestins i israelians. La provocació que suposen els nous sistemes de control per passar a la mesquita d’Al Aqsa pot ser la guspira que encengui la Tercera Intifada.

Europa té el deure històric i la clau política per posar fi a l’ocupació israeliana de Palestina. Que l’exèrcit i la policia israeliana controli els accessos i moviments a tot el perímetre de les mesquites és un disbarat, el mateix que si els guardians de la revolució iraniana controlessin els accessos al Vaticà.