Tot i que periòdicament se submergeix en terribles depressions econòmiques, la nostra societat opulenta encara és capaç de malbaratar en grans magnituds la necessitat bàsica, el menjar. Normes i eines fiscals podrien fer de la prevenció un eix fonamental, tant per al productor primari com per a la indústria o el distribuïdor.

L’informe Possibilitats normatives i fiscals per prevenir el malbaratament alimentari a Catalunya, de la Fundació ENT, fa un seguit de propostes per evitar tant que es generi excedent com malbaratament al llarg de la cadena alimentària, enfocades a sectors determinats i en el marc de les lleis actuals de Catalunya. S’ha de dir que actualment s’està discutint al Parlament una proposta de llei del grup socialista per a l’aprofitament de l’excedent d’aliments però que, segons els experts, no posa prou l’accent en la prevenció per minoritzar aquests excedents.

En el sector agroalimentari, l’informe, que han redactat Maria Mestre, Verònica Martínez, Lydia Chaparro i Aina González, proposa introduir la prevenció de malbaratament alimentari en les finalitats del marc normatiu d’orientació agrària, concretament dins de la llei 18/2001 de 31 de desembre, amb línies d’actuació adreçades a reduir les necessitats d’intervenció del mercat. Com diu Maria Mestre, “prevenir és necessari per tenir un sector més eficient, en què es llencin menys comestibles alhora que no es perdi inútilment energia de treball”. Així mateix, també es parla de subvencionar la prevenció del malbaratament, dins de tot el ventall d’ajuts a la millora de la competitivitat de les explotacions agràries. Cal fer avinent, però, com diu Mestre, que “a més de tenir una lògica integrada de reduir excedents, cal qüestionar-se les dinàmiques dels preus o de l’exportació, perquè la norma arriba on pot”. Mestre posa d’exemple el sector porcí: “És absurd emmagatzemar any rere any tanta carn congelada, caldria una lògica integrada de reducció dels excedents, que s’haurien de mesurar any rere any.”

Pel que fa a la pesca, hom demana adaptar la llei catalana del 18 de febrer, de pesca i acció marítima, al nou marc de la Política Pesquera Comuna, per tal de reduir l’impacte sobre el medi marí. Entre altres disposicions, destaquen mesures com establir plans de descarts i menar cap a una pesca més selectiva, així com l’obligació de desembarcament dels descarts d’espècies de peix de poc valor. Els redactors de l’informe demanen que tota subvenció al pescador es condicioni a prevenir la generació de descarts i, en conseqüència, a incrementar la selectivitat dels arts de pesca. Maria Mestre posa l’accent en el desembarcament del descart: “Si es controlen i es compten com a quotes, s’impulsa el pescador a pescar peix de més valor.” És clar que, com diu, hi ha riscos: “Hi ha por que els descarts acabin venent-se per fer farina de peix, amb la qual cosa no es fomenta l’eficiència.” Creu que les sortides comercials haurien de ser “menys perverses a l’aqüicultura”. En tot cas, condicionar, com demana l’informe, la subvenció a fer més efectius els plans de descart, cobeja que “a Catalunya es faci una pesca més selectiva, ara hi ha massa arrossegament”.

En el territori del consum, hom parla que ja no es pugui considerar una infracció la venda de béns amb data de consum preferent sobrepassada, que estableix actualment el Codi de Consum de Catalunya. Com diu Mestre, “conceptualment no es pot permetre que ja no es pugui consumir un aliment perquè simplement falla un aspecte secundari, com si ja no és tan cruixent o ha perdut brillantor”. Cal avançar, en sintonia amb Europa, cap a una norma “en què no es confongui la data de consum preferent amb la data de caducitat”.

Els grans volums de residu orgànic que generen determinats establiments, des de la distribució als restaurants, són d’aliment malaguanyat. La proposta en aquest àmbit és, a través de la modificació del Decret Legislatiu 1/2009, obligar el gran generador a fer una declaració d’aliments comprats i/o processats i de residus orgànics generats, per així “establir un mecanisme que visibilitzi el malbaratament i impulsar un pla de prevenció”, com diu Maria Mestre. Posteriorment, caldria obligar els generadors a mantenir els aliments que es considerin aprofitables per al consum humà en les millors condicions. En aquesta fase ulterior a la prevenció, la de com canalitzar els aliments sobrants, l’estudi de Fundació ENT proposa regular una figura com l’espigolament, l’opció de recollir excedents de collita o aprofitar producte que es considera no apte per anar al mercat, ja sia per no tenir mides comercials o per tenir aspecte poc estètic. És un ús agrícola de llarga tradició a comunitats com Extremadura i que aquí, segons Mestre, “podria ajudar aquest petit sector d’empreses d’economia social, que fan acords per espigolar”. A banda de regular-ho, es proposen deduccions a l’IRPF.

A l’informe s’exonera les entitats sense ànim de lucre que fan donacions d’aliments de tota responsabilitat, equiparant-los al consumidor final, per tal de facilitar la canalització de l’excedent alimentari des dels àmbits de la producció, la indústria o la distribució.