Tot i que periòdica­ment se sub­mer­geix en ter­ri­bles depres­si­ons econòmiques, la nos­tra soci­e­tat opu­lenta encara és capaç de mal­ba­ra­tar en grans mag­ni­tuds la neces­si­tat bàsica, el men­jar. Nor­mes i eines fis­cals podrien fer de la pre­venció un eix fona­men­tal, tant per al pro­duc­tor pri­mari com per a la indústria o el dis­tribuïdor.

L’informe Pos­si­bi­li­tats nor­ma­ti­ves i fis­cals per pre­ve­nir el mal­ba­ra­ta­ment ali­men­tari a Cata­lu­nya, de la Fun­dació ENT, fa un seguit de pro­pos­tes per evi­tar tant que es generi exce­dent com mal­ba­ra­ta­ment al llarg de la cadena ali­mentària, enfo­ca­des a sec­tors deter­mi­nats i en el marc de les lleis actu­als de Cata­lu­nya. S’ha de dir que actu­al­ment s’està dis­cu­tint al Par­la­ment una pro­posta de llei del grup soci­a­lista per a l’apro­fi­ta­ment de l’exce­dent d’ali­ments però que, segons els experts, no posa prou l’accent en la pre­venció per mino­rit­zar aquests exce­dents.

En el sec­tor agro­a­li­men­tari, l’informe, que han redac­tat Maria Mes­tre, Verònica Martínez, Lydia Cha­parro i Aina González, pro­posa intro­duir la pre­venció de mal­ba­ra­ta­ment ali­men­tari en les fina­li­tats del marc nor­ma­tiu d’ori­en­tació agrària, con­cre­ta­ment dins de la llei 18/2001 de 31 de desem­bre, amb línies d’actu­ació adreçades a reduir les neces­si­tats d’inter­venció del mer­cat. Com diu Maria Mes­tre, “pre­ve­nir és neces­sari per tenir un sec­tor més efi­ci­ent, en què es llen­cin menys comes­ti­bles alhora que no es perdi inútil­ment ener­gia de tre­ball”. Així mateix, també es parla de sub­ven­ci­o­nar la pre­venció del mal­ba­ra­ta­ment, dins de tot el ven­tall d’ajuts a la millora de la com­pe­ti­ti­vi­tat de les explo­ta­ci­ons agràries. Cal fer avi­nent, però, com diu Mes­tre, que “a més de tenir una lògica inte­grada de reduir exce­dents, cal qüesti­o­nar-se les dinàmiques dels preus o de l’expor­tació, perquè la norma arriba on pot”. Mes­tre posa d’exem­ple el sec­tor porcí: “És absurd emma­gat­ze­mar any rere any tanta carn con­ge­lada, cal­dria una lògica inte­grada de reducció dels exce­dents, que s’hau­rien de mesu­rar any rere any.”

Pel que fa a la pesca, hom demana adap­tar la llei cata­lana del 18 de febrer, de pesca i acció marítima, al nou marc de la Política Pes­quera Comuna, per tal de reduir l’impacte sobre el medi marí. Entre altres dis­po­si­ci­ons, des­ta­quen mesu­res com esta­blir plans de des­carts i menar cap a una pesca més selec­tiva, així com l’obli­gació de desem­bar­ca­ment dels des­carts d’espècies de peix de poc valor. Els redac­tors de l’informe dema­nen que tota sub­venció al pes­ca­dor es con­di­ci­oni a pre­ve­nir la gene­ració de des­carts i, en con­seqüència, a incre­men­tar la selec­ti­vi­tat dels arts de pesca. Maria Mes­tre posa l’accent en el desem­bar­ca­ment del des­cart: “Si es con­tro­len i es comp­ten com a quo­tes, s’impulsa el pes­ca­dor a pes­car peix de més valor.” És clar que, com diu, hi ha ris­cos: “Hi ha por que els des­carts aca­bin venent-se per fer farina de peix, amb la qual cosa no es fomenta l’eficiència.” Creu que les sor­ti­des comer­ci­als hau­rien de ser “menys per­ver­ses a l’aqüicul­tura”. En tot cas, con­di­ci­o­nar, com demana l’informe, la sub­venció a fer més efec­tius els plans de des­cart, cobeja que “a Cata­lu­nya es faci una pesca més selec­tiva, ara hi ha massa arros­se­ga­ment”.

En el ter­ri­tori del con­sum, hom parla que ja no es pugui con­si­de­rar una infracció la venda de béns amb data de con­sum pre­fe­rent sobre­pas­sada, que esta­bleix actu­al­ment el Codi de Con­sum de Cata­lu­nya. Com diu Mes­tre, “con­cep­tu­al­ment no es pot per­me­tre que ja no es pugui con­su­mir un ali­ment perquè sim­ple­ment falla un aspecte secun­dari, com si ja no és tan crui­xent o ha per­dut bri­llan­tor”. Cal avançar, en sin­to­nia amb Europa, cap a una norma “en què no es con­fon­gui la data de con­sum pre­fe­rent amb la data de cadu­ci­tat”.

Els grans volums de residu orgànic que gene­ren deter­mi­nats esta­bli­ments, des de la dis­tri­bució als res­tau­rants, són d’ali­ment mala­gua­nyat. La pro­posta en aquest àmbit és, a través de la modi­fi­cació del Decret Legis­la­tiu 1/2009, obli­gar el gran gene­ra­dor a fer una decla­ració d’ali­ments com­prats i/o pro­ces­sats i de resi­dus orgànics gene­rats, per així “esta­blir un meca­nisme que visi­bi­litzi el mal­ba­ra­ta­ment i impul­sar un pla de pre­venció”, com diu Maria Mes­tre. Poste­ri­or­ment, cal­dria obli­gar els gene­ra­dors a man­te­nir els ali­ments que es con­si­de­rin apro­fi­ta­bles per al con­sum humà en les millors con­di­ci­ons. En aquesta fase ulte­rior a la pre­venció, la de com cana­lit­zar els ali­ments sobrants, l’estudi de Fun­dació ENT pro­posa regu­lar una figura com l’espi­go­la­ment, l’opció de reco­llir exce­dents de collita o apro­fi­tar pro­ducte que es con­si­dera no apte per anar al mer­cat, ja sia per no tenir mides comer­ci­als o per tenir aspecte poc estètic. És un ús agrícola de llarga tra­dició a comu­ni­tats com Extre­ma­dura i que aquí, segons Mes­tre, “podria aju­dar aquest petit sec­tor d’empre­ses d’eco­no­mia social, que fan acords per espi­go­lar”. A banda de regu­lar-ho, es pro­po­sen deduc­ci­ons a l’IRPF.

A l’informe s’exo­nera les enti­tats sense ànim de lucre que fan dona­ci­ons d’ali­ments de tota res­pon­sa­bi­li­tat, equi­pa­rant-los al con­su­mi­dor final, per tal de faci­li­tar la cana­lit­zació de l’exce­dent ali­men­tari des dels àmbits de la pro­ducció, la indústria o la dis­tri­bució.