energies renovables i autoconsum. L’energia més barata i més ecològica és la que no es consumeix. Les empreses industrials ja han avançat força per aquest camí, però queda molt per fer en els serveis i els edificis, tant residencials com d’oficines, hotelers i similars. La substitució d’energies fòssils per electricitat generada de forma renovable ha de permetre disminuir la nostra dependència exterior i disminuir les emissions. La producció descentralitzada, sobretot d’energia fotovoltaica, ha de facilitar l’autosuficiència energètica de gran quantitat d’indústries i d’edificacions i ha de posar fi als abusos oligopolístics de les grans companyies energètiques. Tot plegat, el contrari de la política energètica espanyola, destinada a afavorir les grans empreses del sector i a impedir qualsevol canvi significatiu en l’statu quo vigent a través de mecanismes com l’anomenat impost al sol, que pretén fer inviable l’autoproducció i l’autoconsum.

L’aigua és un recurs escàs i amb el canvi climàtic encara ho serà més. L’estalvi d’aigua en els processos industrials ja ha avançat força, però igual que a l’energia queda molt per fer en tota la resta d’àmbits productius, urbans i residencials, la qual cosa és especialment rellevant en un país amb especialització turística com el nostre. Tanmateix, la gran revolució ambiental de l’aigua consisteix a recuperar l’aigua depurada per a tota mena d’usos, fins i tot per potabilitzar-la. Actualment, només es reutilitza limitadament per a reg en algun sector i per a recàrrega d’aqüífers. La resta es torna als rius o al mar. Per aconseguir un cicle tancat de l’aigua en què les aigües residuals puguin tornar a ser plenament reutilitzades cal un important esforç inversor en la depuració biològica, que ara pràcticament no es realitza. Només una Catalunya sense l’actual drenatge fiscal pot ser capaç d’efectuar aquest esforç inversor i modernitzador per aconseguir un cicle tancat de l’aigua

De manera similar a l’aigua, l’economia circular és un cicle tancat que tendeix a minimitzar la incorporació al sistema productiu de noves primeres matèries i nous subministraments –inclosos l’aigua i l’energia- procedents de l’exterior del sistema. Així, l’economia circular planteja convertir els residus i fluxos –aigües residuals, vapor d’aigua...- emesos per les empreses en primeres matèries i subministraments per a elles mateixes o per a d’altres empreses. Països com Anglaterra han impulsat polítiques decidides en aquest àmbit i han aconseguit així una menor dependència de les primeres matèries, que durant els darrers anys s’havien encarit molt arreu del món, i una disminució dels costos de producció

El transport consumeix la major part de l’energia fòssil primària i és el principal responsable de la contaminació per micropartícules i NOx a les nostres ciutats. Una política coherent i sostinguda de promoció del vehicle elèctric pot aconseguir fruits importants a mitjà termini, com ja els han assolit països com Noruega –on prop del 30% de vehicles matriculats són elèctrics- o com es proposa França, que preveu que el 2040 només s’hi venguin vehicles híbrids o elèctrics. El transport elèctric no es limita als vehicles particulars, sinó a un ús molt més intens del tren en detriment del transport per carretera, i aquí no cal estendre’s sobre les polítiques ferroviàries i de manteniments dels privilegis de Renfe en aquest àmbit per part de l’Estat espanyol.

En definitiva, el medi ambient és un dels àmbits en què disposar d’un estat propi pot permetre a Catalunya fer un gran salt endavant en sostenibilitat i economia verda.