Són joves entre 14 i 23 anys. La seva font de coneixement i interacció social ha sigut internet, on han trobat les respostes a les seves preguntes. És la primera generació a la qual ja no han sigut els pares qui els han explicat com es fan els nens: la resposta estava a la xarxa. Són inquiets i irreverents. Han crescut en un context de recessió i ara comencen a entrar en el món laboral amb una formació tecnològica gairebé autodidacta i molt superior a la dels mil·lenistes.

Son la generació Z, una franja de població que, a l’hora de triar on treballar, no dona gaire importància a la notorietat de l’empresa però sí a l’ètica i a la seva capacitat d’innovar. La gran marca no interessa si no hi troben un bon ambient laboral, una gran capacitat de conciliació i la possibilitat de desenvolupar-se professionalment.

L’estabilitat i un bon salari són molt menys importants que emprendre i treballar en llibertat. Segons les dades recaptades a la segona fase de l’estudi realitzat per Atrevia i Deusto Business School, Generació Z: El Dilema, es detecta un gran esperit emprenedor, ja que el 36% optaria per crear la seva pròpia empresa o treballar per compte propi. Només el 20% vol ser funcionari: tot un canvi de paradigma en una societat que, fins no fa gaire, aspirava a la tranquil·litat de la feina vitalícia.

El treball, per als Z, és viure una experiència professional satisfactòria que sintonitzi amb el món en què viuen, interrelacionat, transparent i marcat per la imatge i les imatges. No volen liderar un organigrama sinó adquirir coneixements i experiències que els facin encarar nous desafiaments professionals.

La seva noció de separació entre treball i oci és diferent a la tradicional. El Z demana una conciliació total que li permeti lliurar un dimecres però sense cap problema treballar un diumenge. Demana aquesta autonomia sabedor que, finalment, es tracta de lliurar resultats i créixer professionalment, i aquest procés personal no té un horari establert.

El desafiament per a les companyies és mantenir l’equilibri entre la idiosincràsia dels empleats que hi són de fa temps, d’altres generacions amb altres valors i dinàmiques, i les necessitats d’aquestes noves generacions per mantenir-ne el talent i desenvolupar-lo. Les organitzacions han de buscar aquest equilibri entre empleats que proporcionen estabilitat i coneixement acumulat a l’estructura de l’empresa i nous perfils que aporten una visió de futur i que venen, de sèrie, amb un incomparable know how tecnològic.