La societat catalana s’enriqueix i s’empobreix al mateix temps. Dit d’una altra manera, mentre algunes dades macroeconòmiques milloren, les famílies més vulnerables s’enquisten en la pobresa i l’exclusió. “La situació de les persones vulnerables ha empitjorat molt i les possibilitats que recuperin autonomia econòmica i social són molt minses”, es va queixar ahir el director d’Insercoop, Xavier Orteu, en la presentació de l’informe La crisi no s’acaba, la pobresa es cronifica, elaborat per les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).

L’informe no aporta dades noves, però sí que analitza i encreua estadístiques d’ingressos econòmics, intensitat de treball, privacions materials severes, habitatge, salut i educació per evidenciar que la falta de recursos és molt sovint una espiral fatal que atrapa les famílies. Unes famílies que poden començar perdent la feina i tot darrere hi va l’habitatge, el sorgiment de problemes de salut física i mental, possible abandonament escolar dels infants i una cronificació de la situació d’exclusió que s’hereta de pares a fills. “Cada cop és més difícil deixar de ser pobre, sortir del cercle de l’exclusió”, va afirmar la directora de la Fundació Surt, Sira Vilardell.

Entre els col·lectius que no veuen la sortida de la crisi, la presidenta d’ECAS, Teresa Crespo, va destacar els desocupats de llarga durada, els immigrants, les persones grans (“molts avis han esgotat els estalvis perquè durant els darrers anys han estat el suport de tota la família”, va dir Crespo) i també els treballadors pobres. Precisament les persones que treballen i no poden ni cobrir les necessitats més bàsiques (el 12% dels treballadors) és una de les qüestions que més preocupa les entitats socials.

“Ens trobem amb feines precàries i persones que són molt lluny de trobar feina”, va lamentar Orteu, que va afegir-hi que “sous baixos i condicions de gairebé esclavitud són una trampa que cronifica la situació de pobresa”.