Macron i nacionalització. Aquestes dues paraules semblaven un oxímoron. Però ahir el president francès va decidir nacionalitzar de manera temporal les drassanes de Saint-Nazaire (a l’oest de França). Aquesta base històrica de la indústria naval francesa havia de passar demà a mans del grup estatal italià Fincantieri. Però el govern gal ho va evitar exercint el seu dret de tanteig i va aconseguir així el control d’unes drassanes de les quals ja disposava del 33% del capital.

Aquesta nacionalització és la primera gran decisió de Macron en matèria industrial i com a defensor del model francès d’estratègia d’estat. No deixa de ser una decisió sorprenent atesa la fama del dirigent gal de ser un home liberal i amic dels negocis.

“Les drassanes de Saint-Nazaire són una eina industrial única a França. Volem garantir que les seves competències excepcionals es quedaran”, va declarar ahir a la tarda el ministre d’Economia, Bruno Le Maire, que va explicar que el cost de l’operació serà de 80 milions d’euros. Amb aquesta mesura, el govern francès pretén guanyar temps i així “negociar les millors condicions possibles”, va reconèixer Le Maire.

La nacionalització de Saint-Nazaire és l’últim capítol d’una telesèrie industrial que ja fa anys que provoca maldecaps als dirigents francesos. Durant la crisi del sector naval, aquesta base va quedar sense comandes i aleshores els poders públics van fer tots els possibles per evitar el tancament d’unes drassanes on s’han construït embarcacions històriques de la marina francesa. Actualment, Saint-Nazaire té prou feina per assegurar la seva producció durant deu anys més.

A finals del 2016, però, va fer fallida la constructora coreana STX, que en aquell moment era la màxima accionista de la base naval. Aquesta companyia es va vendre la filial francesa per 79,5 milions a Fincantieri, la gran rival històrica de Saint-Nazaire.

Aleshores, el socialista François Hollande va arribar a un acord amb el govern italià perquè no disposés del control absolut de la base. D’aquesta manera, Fincantieri posseiria només el 48% del capital, però un altre 7% seria propietat d’una fundació de la ciutat italiana de Trieste, un acord considerat insuficient pel govern de Macron, que exigeix un repartiment meitat i meitat.

Amb aquesta decisió, el president francès segueix els passos del radical ministre socialista Arnaud Montebourg, que el 2014 havia intentat de manera infructuosa la nacionalització dels forns siderúrgics de Florange.

Aquesta vegada Macron sí que ha apostat per aconseguir el control d’una plataforma industrial estratègica. Una decisió adoptada en un moment en què el màxim dirigent francès està a la corda fluixa i la seva popularitat ha caigut deu punts durant l’últim mes.