Els darrers temps, Catalunya viu situacions desesperants quan els ciutadans necessiten els serveis dels funcionaris de l’Estat destinats a casa nostra. Les cues pel control de passaport a l’aeroport d’El Prat, la llarga espera per a la renovació del DNI, les queixes per gestionar amb agilitat les mercaderies per la duana -i més encara quan Catalunya lidera les exportacions estatals-, en són alguns exemples nefastos. El problema és que tots aquests fets malmeten el creixement i la recuperació econòmica. Però els efectes van més enllà perquè el sector públic té una incidència directa i indirecta sobre l’activitat econòmica, ja que proveeix béns i serveis, regula, legisla, etcètera. Si no funciona com caldria, ho noten els hotelers, les empreses que exporten i importen o els emprenedors que volen muntar un negoci.

Quina és la causa d’aquest galimaties? Els experts ens diuen que hi ha tres punts clau: la infradotació, la mobilitat elevada i l’envelliment del treballador públic. Segons les dades del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, el gener del 2017 hi havia a Catalunya 25.998 treballadors de l’administració pública estatal (inclou treballadors de ministeris, agències estatals, forces de seguretat de l’Estat, forces armades, administració de justícia i ens públics), quan l’any 2010 n’eren 31.987, és a dir, un 18% menys en a penes 7 anys, la qual cosa suposa 6.000 efectius menys per donar resposta a les mateixes o superiors necessitats de la societat i l’economia.

El rerefons de tot plegat afecta molt directament l’eficiència en el dia a dia de l’activitat empresarial i, el que és pitjor, aquest mal servei -quan Catalunya té un dèficit fiscal amb l’Estat entorn dels 16.000 milions d’euros anuals- provoca sovint un fre a l’economia. L’alta rotació dels funcionaris de l’Estat fa que quan coneixen bé la seva feina marxin, amb la qual cosa aquell cos mai presta el seu servei al 100 per cent de les possibilitats. A més, hi ha una altra dada: més del 70% dels funcionaris tenen més de 50 anys. Això fa que els professionals tinguin experiència però que sovint ja hagin perdut motivació o capacitat per a la innovació per l’edat. Ara Catalunya té l’oportunitat de construir una república independent per dotar-se d’un equip de funcionaris propis eficients i que no provoquin colls d’ampolla a l’economia.