La normativa legal que ha d’emparar l’1-O ja s’ha situat, ara sí, a la rampa de llançament. Junts pel Sí i la CUP van entrar ahir al registre del Parlament la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació, el primer i imprescindible pas d’una tramitació que es preveu curta, per bé que és més simbòlic que res, perquè el recorregut oficial no s’encetarà fins que la Mesa admeti el text a tràmit, en principi el 16 o el 22 d’agost. Els grups van evitar ahir especular amb dates, ja que decidiran en cada moment “quin és el pas més fàcil” en funció del que faci l’Estat, tot i que la idea d’entrada és aprovar la llei en el pròxim ple, previst el 6 i 7 de setembre.

La proposició, signada per 67 dels 71 diputats dels dos grups –se n’abstindrien els quatre de la Mesa, precisament per garantir-ne la imparcialitat–, es va demanar que es tramiti per “urgència extraordinària”, una opció prevista en l’article 105 del reglament si ho demana almenys una cinquena part dels diputats (27), que disposa que tots els terminis ordinaris fixats es redueixin a la meitat. Això sí, si es fes tot per aquesta via, seria gairebé impossible poder arribar a temps de l’1-O, ja que caldrien dos plens: l’un per al debat a la totalitat –un cop aprovada la tramitació a la Mesa i publicat el text en el BOPC, la junta de portaveus hauria d’obrir un termini de cinc dies per a la presentació d’esmenes a la totalitat– i l’altre per aprovar finalment el text, i enmig caldria completar el tràmit en ponència, amb compareixences i esmenes que podrien allargar el procés. Això sense considerar una més que probable petició de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, pas que fonts de l’oposició assenyalaven ahir que es podria fer ja en el moment en què la Mesa accepti el text. La mateixa reforma del reglament aprovada la setmana passada, també tramitada d’urgència, va trigar quatre mesos a completar-se des que la mesa l’admetia a final de març.

És per tot això que els diputats de JxSí i la CUP es reserven l’opció de canviar de via a mitja tramitació i, si no pot ser l’article 135.2 del reglament reformat –el que ahir va suspendre el TC–, recordaven que el vigent preveu “moltíssimes altres vies”, segons Marta Rovira, portaveu de JxSí. És més, el mateix article 105 preveu que els terminis reduïts a la meitat “encara poden ser reduïts més” –fonts parlamentàries parlaven de “la meitat de la meitat”– si ho acorda la Mesa. D’altra banda, també es pot aplicar l’article 81.3, que preveu que es pugui alterar l’ordre del dia d’un ple si ho demanen almenys dos grups i la majoria de la cambra ho aprova, tal com es va fer quan es van votar les conclusions de la comissió del procés constituent, fet que va dur a obrir la primera causa judicial contra la presidenta Carme Forcadell. “Es farà sempre d’acord amb el que preveu el reglament”, indicava Lluís Corominas, president de JxSí, que assenyalava l’entrada a registre com la “resposta” a la impugnació del govern espanyol contra la reforma del reglament.

Benet Salellas, de la CUP, insistia en la idea de seguir el camí tot i la “consolidació de l’estat d’excepció”, que per primer cop en l’actual democràcia suspèn el règim d’un Parlament autonòmic, i assegurava que treballaran perquè el text, com que és una “llei de país”, assoleixi durant la tramitació més suports de diputats d’altres grups, en clara al·lusió a Catalunya Sí que es Pot.

Entretant, segons va confirmar Rovira, el que s’ha ajornat (en principi fins a mitjan agost) és la presentació pública del text de la llei de transitorietat, acabat i guardat en un calaix des del desembre i que s’havia previst explicar a finals de juliol, i centraran ara tota l’atenció “política i mediàtica” en la llei del referèndum. “Estem en converses per decidir el millor moment per presentar-la”, es limitava a dir la portaveu de JxSí, una manera d’al·ludir a la falta d’acord que hi ha encara al grup i amb la CUP també sobre la idoneïtat d’aprovar-la abans o després de l’1-O.

Per cert, el text registrat ahir incorpora petits retocs respecte al que es va presentar en públic el 4 de juliol. Els més destacats, que les paperetes amb la pregunta seran en català, castellà i també occità a tot el país (i no sols a la Val d’Aran), i que es crearà una cinquena sindicatura electoral, la de l’Aran, a més de les ja anunciades a les quatre demarcacions.

Tot just minuts després que es registrés el text, el PSC va sortir a demanar a la Mesa que no l’accepti a tràmit, i va recordar les diverses resolucions del TC des del 2015 en aquest sentit. Els socialistes, que hi detecten un munt de punts “gens democràtics”, recordaven que el Consell de Garanties ja va determinar, pel que fa al codi tributari, que s’ha de “respectar la normativa jeràrquica”, i per tant la llei no es pot sobreposar a l’Estatut i a la Constitució com pretén. A més, creuen que el dret d’autodeterminació no és aplicable a Catalunya, veuen “gruixut i greu” que es creï una sindicatura electoral que segons l’Estatut cal aprovar per dos terços dels diputats i es queixen que el poder judicial no tingui cap paper en el referèndum, ni es doni cobertura jurídica als ajuntaments ni es respecti la comissió de Venècia, que diu que la llei hauria d’estar vigent almenys un any abans. “No ofereix cap garantia democràtica”, cloïa la diputada Alícia Romero. Això sí, el PSC no veu motius per suspendre la reforma del reglament, i per això “no comparteix estratègies” amb el PP i Ciutadans, que també hi han presentat recurs d’empara. Els socialistes sols ho faran si la llei del referèndum s’acaba tramitant per aquesta via.

Entretant, el president Puigdemont va insistir ahir a l’agència econòmica Bloomberg que està disposat a anar a la presó abans de renunciar al referèndum, i va exigir a l’Estat que focalitzi els atacs en ell i no en el seu entorn, en al·lusió als últims interrogatoris de la Guàrdia Civil. El president desafiava els inversors, i l’agència mateixa, que no creuen que el procés culmini amb la independència, a veure què passa després de l’1-O. Per la seva banda, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, també va refermar a l’anglès Daily Express que res aturarà la votació.