Una llum d’esperança per als refugiats de Calais. El Consell d’Estat va exigir ahir a les autoritats franceses que garanteixin als immigrants d’aquesta localitat del nord de França que disposin de latrines i de l’aigua potable per beure i dutxar-se. D’aquesta manera, la principal autoritat judicial del país va donar la raó a les associacions humanitàries i al tribunal administratiu de Lilla, que a finals de juny havia demanat que s’adoptessin mesures per dignificar la vida dels estrangers. Una decisió recorreguda en contra pel govern francès i per l’Ajuntament de Calais.

Com el tribunal de Lilla, el Consell d’Estat considera que les condicions de vida dels refugiats a Calais són “inhumanes i degradants”. Nou mesos després del desmantellament de la Jungla, el major camp improvisat d’immigrants d’Europa, entre 600 i 800 persones –afganeses, sudaneses i eritrees, la majoria d’elles– malviuen actualment a Calais amb l’esperança de creuar el canal de la Mànega i arribar al Regne Unit. Les seves condicions de vida resulten vergonyoses. No es poden dutxar, mengen gràcies a la repartició d’aliments de les associacions i es veuen obligats a dormir sota els ponts o als descampats dels afores de la ciutat.

“No existeixen els dies normals a Calais; la nostra vida és molt difícil”, assegura en un anglès bàsic Ahmed R. Ghani Khel, 25 anys. Aquest jove afganès viu com un captaire al nord de França des de fa quatre setmanes. És l’última etapa de l’exili que va començar a finals de 2015, quan va fugir “del terror dels talibans i d’Estat Islàmic”. Després que l’administració francesa rebutgés la seva petició d’asil, ara espera retrobar-se al Regne Unit amb un tiet i un germà.

“Durant la nit, pràcticament no puc dormir; cal que estigui atent per vigilar si ve la policia”, es lamenta Ahmed. Davant del retorn creixent dels refugiats, el principal objectiu del Ministre de l’Interior, Gérard Collomb, és evitar que Calais torni a convertir-se en “un punt de fixació”. Segons va denunciar l’ONG Human Rights Watch (HRW), les forces de l’ordre gal·les utilitzen de forma sistemàtica el gas pebre per reprimir els immigrants. “Un dia mentre dormia, va venir la policia, ens va gasejar i em va prendre la roba”, afirma Ahmed Bilal, un etíop de 22 anys, que ja havia estat l’any passat a la Jungla.

Collomb va explicar ahir que ha demanat un estudi sobre els abusos policials denunciats per HRW. També va anunciar l’obertura de dos nous centres d’acollida al nord de França, que podran rebre un màxim de 300 refugiats. En canvi, l’alcaldessa de Calais, la conservadora Natacha Bouchart, es nega a aplicar les exigències del Consell d’Estat després que, al març, ja prohibís la repartició d’aliments de les associacions, una decisió que també va ser tombada per la justícia. “La policia continua posant-nos moltes traves perquè no puguem repartir menjar”, admet Gaël Manzi, el coordinador a Calais de l’associació bretona Utopia 56. “La situació actual dels immigrants resulta pitjor que quan estaven a la Jungla”, hi afegeix. Si el president Macron vol complir la seva promesa d’oferir una acollida digna als sol·licitants d’asil, haurà de trobar una solució a Calais que no sigui només la mà de ferro. Almenys així ho exigeix la justícia francesa.