Urdangarin juga fort
L’exduc de Palma reclama ser absolt dels sis anys i tres mesos de presó pel cas Nóos al·legant que era un “mediador sense coneixements de dret administratiu”
“Va crear una simbiosi entre esport i turisme, com fa el Tour”, diu l’advocat
“Un mediador sense coneixements de dret administratiu.” Tot i que no es va definir mai així en cap targeta de presentació, aquesta és la descripció que l’exduc de Palma i cunyat del rei Felip VI, Iñaki Urdangarin, ofereix de si mateix per tal d’aspirar a ser absolt de la condemna de sis anys i tres mesos de presó en el cas Nóos per delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, frau a l’administració, tràfic d’influències i dos delictes fiscals. En l’escrit de cassació que ahir va presentar davant del Tribunal Suprem el seu advocat, Mario Pascual Vives, Urdangarin torna a descarregar tota la responsabilitat en el seu soci Diego Torres i redueix el seu propi rol al d’un “amigable componedor”.
El recurs mitjançant el qual Urdangarin aspira que el Suprem l’absolgui de la condemna dictada per l’Audiència Provincial de Palma consta de 248 pàgines. “Hem intentat treballar de la millor manera possible”, esgrimia l’advocat Pascual Vives a la porta del seu despatx a Barcelona amb relació a la inusual extensió de l’escrit de cassació, el contingut del qual va ser avançat ahir pel diari El Mundo.
Conscient que la definició del defensat com un “amigable componedor” es podia prestar a ironies, el mateix lletrat va exigir no treure de context el que és una figura jurídica a la qual es recorre en cas de conflicte per tal de buscar un acord i evitar una confrontació. Segons Vives, el rol d’Urdangarin dins l’entramat de Nóos era el d’un “mediador sense coneixements de dret administratiu” que intentava aconseguir, a través dels seus “contactes esportius i institucionals”, que les Illes Balears celebressin uns fòrums sobre turisme i esport o patrocinessin “el millor equip de ciclisme del món”.
“Com el Tour de França”
L’argumentació del lletrat Pascual Vives sobre el paper que tenia Urdangarin, però, no s’atura aquí, i es val d’un símil controvertit: la missió laboral del marit de Cristina de Borbó era “fer un projecte únic i exclusiu que consistia a crear una simbiosi entre esport i turisme, que encara avui dia veiem com d’important arriba a ser, per exemple, en el Tour de França”. “Si s’hi fixen, en el Tour de França van apareixent totes les ciutats i tots els pobles que es recorren precisament per fer-ne propaganda, i les ciutats estan desitjant donar cabuda a aquests esdeveniments de primera magnitud”, va relatar l’advocat Vives, equiparant la feina d’Urdangarin a Nóos amb la competició francesa creada el 1903. Segons addueix Vives en el recurs, Urdangarin va actuar “amb la consciència que tot es feia correctament i legalment”.
Tot i jugar fort la carta de l’absolució davant del Suprem, Urdangarin va sortir ben parat de l’Audiència Provincial de Palma, perquè el tribunal que presidia Samantha Romero el va sentenciar a un terç dels dinou anys que demanava el fiscal Pedro Horrach. La sentència –de 741 folis–, dictada el 17 de febrer, va absoldre Cristina de Borbó –amb la particularitat que l’Estat li va acabar retornant 322.325 euros, perquè el tribunal li va imposar una multa a títol lucratiu de 265.088 euros i ella n’havia consignat 587.413, així que es va embutxacar la diferència– i va imposar la pena més alta –vuit anys i sis mesos de presó– per al soci i doctor d’Esade Diego Torres. En el cas d’Urdangarin, l’Audiència Provincial de Palma va considerar provat que el gendre de l’anterior rei titular i ara rei emèrit Joan Carles I va fer ús de la “privilegiada posició institucional de què gaudia atesa la seva proximitat al cap de l’Estat” per aconseguir contractes públics irregulars gràcies al fet que els càrrecs públics “ometessin els tràmits establerts legalment” pel fet de ser ell qui era.
“En sortirà absolt”
L’advocat Pascual Vives confia que Urdangarin no entrarà mai a la presó. “En sortirà absolt; ho estic dient des de fa sis anys”, profetitza. Per complir el seu vaticini, el lletrat ha d’aconseguir, en primer lloc, que el Suprem admeti el seu recurs i, després, que absolgui els sis delictes que ara pesen sobre l’exduc de Palma. La sentència sobre un cas que va sacsejar la monarquia va arribar set mesos després del final del judici i va assenyalar la responsabilitat de set acusats pel desviament de sis milions d’euros de les arques públiques a través de l’Institut Nóos, amb l’expresident balear del PP Jaume Matas condemnat a tres anys i vuit mesos de presó (i set mesos d’inhabilitació) per prevaricació i frau.
El Suprem decidirà, i no serà aviat
El cas Nóos, que va esclatar el 2010 i que va ser sentenciat el 17 de febrer del 2017, havia arribat al Tribunal Suprem el 3 de juliol, gairebé trenta dies abans del recurs de cassació presentat ahir per la defensa d’Urdangarin, perquè el fiscal va presentar el seu recurs per sol·licitar precisament que s’elevés la condemna a l’exduc de Palma en un mínim de deu anys i un màxim de catorze. El Suprem, doncs, ha de decidir ara entre el prec d’absolució i la demanda d’una pena superior als sis anys i tres mesos que ara pesen sobre Urdangarin.
La decisió del Suprem, no obstant això, no arribarà aviat. Totes les parts donen per fet que el veredicte del Suprem sobre si Urdangarin es convertirà o no en la persona més pròxima a la Casa del Rei que entra a la presó es demorarà per la càrrega de treball acumulada, un factor que corrobora el lletrat Mario Pascual Vives. “La càrrega de treball del Suprem és molt alta i aquest sumari conté 70.000 folis. És un tema molt complex”, va admetre ahir Vives a la porta del seu despatx a Barcelona. Segons va revelar, Urdangarin afronta aquest desenllaç amb tranquil·litat, en companyia de la família i a punt de començar les vacances.