Als anys vuitanta va militar al Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i va ser sòcia fundadora del Col·lectiu Nacionalista de Salt. Actualment, és membre d’Òmnium Cultural i de l’ADAC, a més de l’ANC de l’Escala i d’ERC.

Benvinguts! La grandesa del moment que estem vivint ara és que hi ha independentistes d’orígens diversos. Tots hem anat canviant els motius pels quals som independentistes! Si des del govern espanyol haguessin estat un pèl més llestos i ens haguessin tractat una mica més bé, els independentistes encara seríem una minoria com als anys vuitanta.

Ha estat decisiu per a l’augment de la consciència. El discurs de l’espoli fiscal és anterior al 2010, però no és fins al 2010 que cala en l’opinió pública. Si Garzón es va atrevir a fer el que va fer el 1992, és perquè es pensaven que l’independentisme ocupava un espai residual en la societat catalana. Però què va passar? Doncs que hi va haver mobilització.

Amb indignació, impotència i por. Recordo aquell matí; la mare em va obligar a fer endreça de l’habitació. Vaig començar per unes revistes que rebia per correu, les Alerta, que la Guàrdia Civil havia trobat en els escorcolls dels primers detinguts i que eren utilitzades com a “proves” per acusar-los de col·laboració o pertinença a banda armada. Vaig baixar les dues primeres bosses al contenidor. Quan vaig baixar la tercera, no hi havia les dues primeres.

Amb aquest somriure ferm i contundent, esperem amb serenor i tranquil·litat l’1 d’octubre. La contundència amb el somriure farà que estiguem alerta per sortir al carrer, i mobilitzar-nos si es dona el cas.

I tant! I més. El sentiment durant l’agost creix. Aquest any hi ha gent que ha modificat la seva agenda d’estiu. I no parlo de polítics. Hi ha gent que ha modificat la data de les vacances per poder ser aquí quan calgui. Més clar no ho puc dir. Somriure ferm i contundent. I en espera i en alerta del que pugui passar.