Els intents de la indústria alemanya i el govern d’Angela Merkel per recuperar la confiança perduda del ciutadà, després de dos anys d’escàndol continuat pel dieselgate, van acabar en una mena de divorci entre els socis de la coalició alemanya. “Els resultats no són suficients. La qüestió queda pendent per a la propera legislatura”, va dir la ministra de Medi Ambient, la socialdemòcrata Barbara Hendricks, en sortir de l’anomenada cimera del dièsel, dimecres passat, entre el govern, les grans marques alemanyes i els caps de govern dels lands on tenen la seu els fabricants de cotxes o on hi ha alts nivells de contaminació.

Els resultats a què es referia Hendricks era el compromís de cridar a tallers cinc milions de cotxes amb dièsel –de què quatre milions de Volkswagen o les seves filials Porsche i Audi i la resta per a Daimler, BMW i Opel– per instal·lar-hi un nou programari que redueixi les emissions. La solució menys ambiciosa, han criticat ambientalistes com ara Deutsche Umwelthilfe (Ajut al Medi Ambient Alemany). Aquesta mateixa organització va ser la impulsora de la demanda que, uns dies abans, va prosperar davant la justícia de Stuttgart i que pretén prohibir, a partir del 2018, la circulació dels cotxes amb dièsel en aquesta ciutat.

Canviar el programari costarà uns 100 euros per cotxe, que pagaran les marques implicades. És deu vegades menys del que costaria modificar-ne el maquinari i afecta els models de les classes Euro5 i Euro6. Amb aquest canvi es promet reduir les emissions entre un 25 i el 30 %. Per als models més antics –l’anomenada classe Euro4– BMW ofereix una prima de 2.000 a canvi de comprar un cotxe nou.

“És un pas en la direcció correcta”, va afirmar el ministre de Transports, Alexander Dobrindt, de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), el partit agermanat amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel. El divorci entre el ministre conservador i la seva col·lega socialdemòcrata era més que evident. Entre Hendricks i el titular de Transports hi ha una guerra no declarada des del principi de l’actual gran coalició, el 2013. A deu setmanes de les generals, ni l’un ni l’altre tenen intencions de dissimular. És el moment de marcar les diferències davant l’elector.

L’escàndol del dièsel va esclatar el 2015, quan la justícia dels Estats Units va denunciar el trucatge en les dades de les emissions en milions de cotxes de Volkswagen. Van succeir-se les dimissions al front del primer grup automobilístic del món i la taca es va escampar després a la resta dels grans fabricants alemanys. Ara fa quinze dies, Der Spiegel va afegir llenya al foc en difondre informacions d’un presumpte càrtel, creat als anys noranta, entre les marques aparentment rivals.

El made in Germany està en perill, ha advertit repetidament Dobrindt. De moment, els problemes d’imatge no semblen afectar el motor exportador del país, que va de superàvit en superàvit. La situació s’agreujaria si s’arriba a imposar la prohibició de circular als cotxes amb dièsel. La sentència de Stuttgart no és en ferm i només afecta aquesta ciutat. En cas d’entrar en vigor tindria, però, caràcter pilot si més no per a altres nuclis urbans.

Merkel, de vacances fins a la setmana vinent, s’ha salvat de sortir a la foto del divorci en la seva coalició, palesada en els seus ministres. Els caps de govern de tres dels nou lands assistents a la reunió –el bavarès Horst Seehofer, de la CSU, el socialdemòcrata Stephan Weil, per la Baixa Saxònia, i el verd Winfried Kretschmann, per Baden-Württemberg– sí van ser a la roda de premsa de la cimera del dièsel, marcada per les acusacions de connivència entre l’àmbit polític i els fabricants. Weil és membre del consell de vigilància de VW, com a cap del govern del land que n’és accionista. La Baviera de Seehofer té al seu territori BMW i Baden-Württemberg hi té Daimler. Casualitat o no, Merkel i la seva CDU van esquivar ser presents en la foto de família on es reflectia la imatge de la complicitat o corresponsabilitat política en el dieselgate.