Haver de finançar la Fundació Francisco Franco. O el corredor madriterrani. O trens AVE buits. O enriquir Florentino Pérez amb la factura del gas. O regalar 60.000 milions als bancs. O ser súbdits i mantenir un rei. O acollir matances de toros. O celebrar el Día de la Raza el 12 d’octubre. O veure l’exèrcit malgastant. O veure guanyar el PP, o el PSOE. O votar partits de la puta i la Ramoneta. O haver-se de sentir-se dir de tot per defensar la sobirania del país. Aquestes i moltes altres són coses que ja no es podran fer en una Catalunya independent, i que Demòcrates ha volgut posar sobre la taula com a arguments de la “campanya del no” que, amb un deliberat to provocatiu, va encetar ahir per “sacsejar i provocar debat” sobretot entre els indecisos i en general “els que no tenen clar el vot afirmatiu” en el referèndum de l’1 d’octubre, segons el portaveu polític, Antoni Castellà. “Va dirigida als que pensen en una tercera via o que té algun avantatge quedar-se”, resumia. Rere l’epígraf “Si votes sí, no podràs...”, la campanya constarà de 16 breus vídeos que es penjaran a les xarxes en les properes setmanes, que després de mostrar algunes d’aquestes motivacions clouen amb el lema “L’1-O deixa el no enrere, vota sí”. Castellà aprofitava la presentació per reptar els defensors de la unitat “que siguin capaços d’explicar-ho”, i plantegin raons per contrarestar l’independentisme “més enllà de l’amenaça o l’autoritarisme” polític i judicial. “Si algú se sent orgullós del seu projecte, que aporti arguments en positiu”, instava.