L’Assemblea opositora planta cara a Maduro

L’Assem­blea Naci­o­nal de majo­ria opo­si­tora ha deci­dit resis­tir. Els seus dipu­tats van fer ahir una sessió en un saló auxi­liar de l’edi­fici del Congrés amb la intenció de plan­tar cara a la decisió del pre­si­dent Nicolás Maduro de rele­gar-los a un paper secun­dari. L’excusa va ser la reunió d’una comissió con­sul­tiva per “ana­lit­zar i ava­luar temes d’interès naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal i fer-ne segui­ment”. Però, en el fons, en va sor­gir un mis­satge al govern després de la implan­tació d’una Assem­blea Cons­ti­tu­ent (ANC) amb poders abso­luts, capaç fins i tot d’expul­sar alts fun­ci­o­na­ris i anul·lar qual­se­vol decisió de l’antiga Assem­blea. La sessió es va pro­duir en un clima d’alta tensió.

L’exe­cu­tiu està ara mateix en alerta, després de l’alçament armat de diu­menge pas­sat, quan uns 20 homes van inten­tar ocu­par una caserna al cen­tre del país. Maduro va acu­sar els Estats Units i Colòmbia d’estar dar­rere dels col­pis­tes.

No s’espe­ren grans deci­si­ons de l’Assem­blea opo­si­tora, però ha que­dat clar que els dipu­tats de la Taula de la Uni­tat Democràtica (MUD), l’aliança que reu­neix tots els par­tits opo­si­tors, no dei­xa­ran el ter­reny lliure a la Cons­ti­tu­ent. La pri­mera decisió de la nova assem­blea cha­vista, que va ser ele­gida el 30 de juliol entre denúncies de frau elec­to­ral i que té com a fina­li­tat última redac­tar una Cons­ti­tució, va ser la des­ti­tució de la cap dels fis­cals, Luisa Ortega, que havia denun­ciat el govern per haver inflat l’índex de par­ti­ci­pació elec­to­ral, mal­grat que esgri­meix un pas­sat de fide­li­tat cha­vista. Diu­menge, Ortega va par­ti­ci­par en un acte de la MUD i va dir que en la nova ANC no van votar més del 15% dels ciu­ta­dans, molt lluny del 41% que va difon­dre el govern.

L’ANC es va donar dos anys de marge per redac­tar una nova carta magna que, segons ha promès Maduro, ser­virà per refun­dar el país i resol­dre tots els pro­ble­mes actu­als, sobre­tot els econòmics. Men­tres­tant, l’Assem­blea serà també el gar­rot del govern con­tra l’opo­sició, empa­rada com està sota el parai­gua d’una supo­sada “legi­ti­mi­tat popu­lar”.

Suports “foras­ters”

Amb tot, el començament de les ses­si­ons no ha estat plàcid. Diu­menge, un grup de mili­tars i civils va inten­tar ocu­par una caserna a Valen­cia. El motí va pro­vo­car dos morts i va ser sufo­cat ràpida­ment per les for­ces lle­ials al govern. “Fa una set­mana els vam gua­nyar amb vots. Avui, amb les bales hem gua­nyat el ter­ro­risme”, va dir Maduro després d’acu­sar els col­pis­tes de tenir suport des de “Miami i Colòmbia”. Després, va adme­tre que part del grup va acon­se­guir fugir amb armes que va robar de la caserna. “Ells ata­quen amb el seu ter­ro­risme i el seu odi; nosal­tres, amb la nos­tra feina i el nos­tre amor”, va dir el pre­si­dent.

Men­tres­tant, creix la pressió inter­na­ci­o­nal con­tra Maduro. Durant el cap de set­mana, els països del Mer­co­sur van apli­car con­tra Cara­cas la Carta Democràtica, fet que suposa la pèrdua de tots els seus drets com a país asso­ciat.

Avui es reu­ni­ran a Lima catorze minis­tres d’Afers Estran­gers ame­ri­cans, inclòs el del Canadà. La reunió va ser una idea del pre­si­dent peruà, Pedro Pablo Kuczynski, que va deci­dir col·locar-se al cap­da­vant del repudi regi­o­nal con­tra la deriva auto­ritària de Maduro. De la tro­bada, almenys en podrà sor­tir una decla­ració con­junta, sense con­seqüències pràcti­ques, però que dei­xarà clara la soli­tud política de Cara­cas.