L’Hospital Clínic de Barcelona ha liderat un projecte d’investigació per aconseguir detectar precoçment el càncer de pulmó a través de la intervenció d’un gos, Blat, que pot determinar si un pacient està malalt a través de mostres d’alè. Segons ha explicat una de les autores de l’estudi, la doctora Ángela Guirao, del servei de cirurgia toràcica de l’Institut Clínic Respiratori (ICR), el Blat, una barreja de llaurador i pitbull, és capaç de detectar el càncer de pulmó precoç en les persones ensumant mostres de teixit impregnades de l’alè d’aquestes, amb una fiabilitat molt elevada, del 98%.

La propietària del Blat i especialista en gossos d’assistència i detecció, Ingrid Ramon, el va entrenar mitjançant el mètode d’ensinistrament positiu, que consisteix a que el gos “trobi una olor a canvi d’un premi”. Per al procés de detecció s’utilitzen cinc o sis caixes de fusta posades en fila que contenen un tub d’assaig amb la mostra d’alè al seu interior, i que es col·loquen aleatòriament segons el que dicta un dau.

El gos, que està fora de la sala on es col·loquen les caixes, ha d’olorar totes les mostres i seure davant d’aquella que sigui cancerígena, per aconseguir un premi si encerta.

L’alè de les mostres cancerígenes conté compostos orgànics volàtils procedents del catabolisme cel·lular amb una olor característica, que el Blat ha estat entrenat per detectar però que encara no s’han pogut diferenciar dels més de 3.000 en total que es troben en l’alè humà.

L’objectiu que persegueix la investigació, ha explicat la doctora Guirao, és el d’aconseguir diferenciar aquests compostos per arribar a “desenvolupar un mètode de diagnòstic precoç” d’aquest tipus de càncer, que en el 75% de casos que es detecten presenta un estat massa avançat pel que resulta “potencialment no curable”.

El principal problema que existeix a l’hora de detectar el càncer de pulmó és que la malaltia no presenta símptomes fins que arriba a estats molt avançats, ha afegit Guirao, per la qual cosa quan es descobreix un cas és gairebé sempre “de forma accidental”, a través de procediments habituals com una radiografia preoperatòria de tòrax.

D’aquesta manera, el diagnòstic de prova que porta a terme el gos és una forma potencial d’”ajudar” en el futur als investigadors a trobar un procediment mèdic de detecció que no sigui accidental.

Ramon, que treballa amb l’empresa Argus Dogs de gossos de detecció, ha explicat que, encara que no és probable que la “prova Blat” substitueixi una prova mèdica, la capacitat d’olfactiva dels gossos és extremadament fiable i fa d’aquesta prova un mètode complementari “molt viable”.

El procés d’ensinistrament que va seguir Ramon fins a aconseguir el 98% de garantia en les deteccions de càncer va durar uns sis mesos, però es calcula que el Blat ha ensumat més de 1.500 mostres de tota mena de persones durant la totalitat de la investigació, que ha durat diversos mesos més.

De moment, i malgrat l’alta fiabilitat d’aquest mètode, la prova no està verificada perquè només s’ha presentat un primer estudi, per la qual cosa els professionals del Clínic hauran de seguir endavant amb la investigació per aconseguir més resultats i poder validar la prova amb gossos.

L’entitat Argus Dogs treballa també amb altres gossos que detecten malalties, com és el cas d’aquells que assisteixen a persones diabètiques en crisi d’hipoglucèmia o a persones amb autisme.