La Unió Europea ha arribat al desè aniversari de l’última crisi financera mundial en plena recuperació, amb les 28 economies en creixement, els dèficits públics a la baixa i una banca aparentment sanejada, però també amb el desafiament de recuperar els nivells d’ocupació previs al 2007.

La metxa de la crisi financera i econòmica va prendre el 9 d’agost d’aquell any, quan el banc francès BNP Paribas admetia la seva exposició a les hipoteques porqueria als Estats Units i congelava els fons afectats.

A Europa es va disparar el deute públic i va augmentar el dèficit, es va enfonsar la inversió, es va contraure el creixement i es van destruir milions de llocs de treball. Van quedar al descobert les males pràctiques, les debilitats del sector bancari i el seu vincle amb el deute sobirà que va dinamitar la confiança en els països, especialment els de la perifèria europea, incapaços d’aconseguir finançament en els mercats.

Es van fer manifestes les debilitats d’una zona euro que amenaçava d’esquerdar-se quan el 2012 el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, va assegurar que “faria el que fos necessari” per preservar la moneda única. El programa de compra de bons i la política expansiva, de baixos tipus d’interès interbancari, que va posar en marxa Frankfurt han estat un instrument clau de la recuperació de la qual ara presumeix Brussel·les.

Però el principal desafiament de la recuperació és la desocupació. La taxa s’ha reduït progressivament des dels màxims assolits el 2013, d’un 10,9% a la UE i un 12% a la zona euro, fins a un 7,7% i un 9,1%. Són les xifres més baixes des del 2008 i el 2009, respectivament, però encara estan per sobre del nivell previ a la crisi, i entre els joves els nivells augmenten fins a un 16,7% i 18,7%, respectivament.

En total, deu anys després, 18,7 milions d’europeus continuen sense feina, i les diferències entre països són enormes, amb l’Estat espanyol al capdavant en atur (17,1%), només superat per Grècia.