Informe crític

“Com que el centre funcionava sota la base del voluntariat, la majoria dels prefectes [els representants de l’Estat a les regions] no van col·laborar-hi i no van enviar-hi residents”, assegura en declaracions a El Punt Avui la senadora ecologista Esther Benbassa, que, juntament amb la conservadora Catherine Troendlé, va publicar el 12 de juliol un extens informe –i força crític– sobre les polítiques de lluita contra la radicalització a França.

A més de l’escassa col·laboració de les administracions territorials, el centre de Pontourny va tenir llastrat el seu funcionament pel rebuig que va rebre de l’alcalde i dels habitants de Beaumont-en-Véron. Una oposició que va accentuar-se pels episodis polèmics protagonitzats per alguns dels seus integrants. Durant un dels permisos de sortida, Mustafa S., de 24 anys, va ser detingut durant una operació antiterrorista al seu domicili en una localitat propera a Estrasburg, al nord-est de França. Uns mesos abans d’haver entrat al centre, havia intentat viatjar a Síria dues vegades i havia mantingut estrets lligams amb un dels kamikazes de la sala Bataclan. “Després dels atemptats del 2015, el govern va accelerar la seva estratègia de lluita contra la radicalització i va anunciar amb certa precipitació mesures complementàries”, critiquen Benbassa i Troendlé en el seu informe. D’aquesta manera, van posar-se en marxa iniciatives com el centre de Pontourny o les unitats de desradicalització a les presons. Destinada a controlar els presidiaris que presentessin un nivell de fonamentalisme més elevat, la iniciativa va ser abandonada després que dos vigilants de la presó d’Osny (regió parisenca) fossin agredits amb un punyal. “Quan reunim moltes persones radicalitzades en un mateix espai, acaba convertint-se en una epidèmia”, afirma Benbassa, que critica també l’elevat cost econòmic d’impulsar grans infraestructures.

L’Estat francès va destinar l’any passat 8 milions d’euros a subvencionar associacions especialitzades en la lluita contra la radicalització i el centre de Pontourny va suposar una inversió de 2,5 milions. “Nombroses persones han creat associacions vinculades a la prevenció de la radicalització per rebre fons de l’Estat”, assegura la senadora ecologista, que denuncia l’escàs control públic. De fet, el director d’una associació de Niça que col·laborava amb l’administració en tasques de desradicalització va ser imputat a l’abril per violació i per “pràctica il·legal de la medicina”. I tres pares de gihadistes estan sent investigats per haver enviat diners d’una associació als seus fills, que són a Síria.

“La desradicalització és un miratge. El govern francès ha caigut en l’error de pensar que els joves radicals eren com els adeptes d’una secta”, explica Benbassa, que aconsella reemplaçar el terme “desradicalització” per lluita contra l’adoctrinament o inserció social. “Acostumen a ser joves amb problemes psicològics greus. Així que cal tractar cada cas de manera individual”, afirma la senadora ecologista, que recomana al govern francès d’inspirar-se en els dispositius posats en pràctica a Dinamarca i Alemanya.

“Ningú a Europa té una vareta màgica. La desradicalització és una tasca complexa”, diu Muriel Domenach, secretària general del Comitè Interministerial de la Prevenció de la Radicalització, en una entrevista a L’Express. A la tardor es reunirà un comitè interministerial per valorar noves iniciatives, com ara “crear estructures de petita talla per vigilar persones sota control judicial”, diu. A França hi ha 2.600 joves i 800 famílies sota el seguiment dels professionals de la prevenció del radicalisme gihadista.