En relació amb el procés s’ha publicat en els darrers anys, en sentit dispar i sobre qualsevol tema, tot depèn de la posició de qui ho publica, i sovint s’ha publicat amb més voluntarisme i proselitisme que dades. La ocupació d’un país depèn de diversos aspectes, entre d’altres, la situació econòmica, segons estigui en fase de creixement o de recessió. El sistema productiu, en funció d’activitats de més o menys valor afegit, o amb més o menys tecnificació, etc.

D’altra banda els camins i ritmes que adquireixi el procés, com tota situació politicoadministrativa, tenen també una significativa influència en la evolució de les expectatives econòmiques, i de retruc en la demanda d’ocupació.

Tot plegat fa difícil una previsió fonamentada dels efectes que en la ocupació i en l’economia en general podria tenir un procés cap a la independència.

Tanmateix, sí que hi ha un sector en què les previsions es poden ajustar més. El sector públic, en què les necessitats de personal són més estables i permanents i la fluctuació per la situació econòmica és més baixa. Segons dades de l’Idescat i de l’INE, a inicis del 2017 els empleats públics a Catalunya eren 323.531. Referenciant-ho a la de població activa, l’ocupació pública a Catalunya representa un 8,6% de la població activa. D’altra banda, l’ocupació pública a Espanya representa el 13,2% de la població activa.

Si Catalunya i Espanya fossin perfectament comparables, voldria dir que el procés d’independència requeriria un increment del 4,8% del sector públic respecte a la població activa, que vol dir la necessitat d’uns 180.000 funcionaris i empleats públics més.

Tanmateix, si volem ser rigorosos, no podem fer aquesta mimetització, ja que, encara que Catalunya i Espanya comparteixin un mateix àmbit cultural, els usos, exigències i procediments organitzatius no són els mateixos, i, encara que tinguem el mateix sistema administratiu, no es gestiona de la mateixa manera. Per tant, difícilment a Catalunya hi haurà la inflació de funcionaris que hi ha al conjunt d’Espanya. En qualsevol cas, es pot afirmar que el procés cap a la independència requeriria una importantíssima quantitat de nous empleats públics, ja sigui per bastir un sistema de defensa, sigui de la modalitat i naturalesa que sigui, ja sigui per reforçar les plantilles policials per gestionar les competències actualment no traspassades, ja sigui per dotar les necessàries estructures d’estat i de capitalitat ara inexistents. Així, des del punt de vista de l’ocupació, un nou estat suposa una molt àmplia oferta de nous llocs de treball.