El president Emmanuel Macron té com una de les seves prioritats garantir la seguretat dels francesos davant de l’amenaça del terrorisme gihadista. El seu govern prepara actualment una nova llei antiterrorista, que espera aprovar el 25 de setembre. Aquest text servirà perquè França abandoni l’estat d’emergència a partir de l’1 de novembre, però a canvi introduirà algunes de les competències excepcionals d’aquest dispositiu de seguretat en el dret ordinari. Una de les noves mesures podria afectar milers de catalans: el reforç dels controls d’identitat a les fronteres.

Segons va revelar el diari Le Monde en la seva edició de dimecres, la nova llei antiterrorista preveu ampliar fins a dotze hores, de les sis actuals, les operacions de control a la frontera exercides per la policia. Aquestes accions es portaran a terme en una franja de vint quilòmetres al voltant dels 118 punts de pas fronterer que hi ha a França. També podran fer-se a l’interior dels 373 ports, aeroports i estacions internacionals del país. Segons càlculs del rotatiu francès, això comportarà que gairebé el 20% del territori i més de dues terceres parts de la població francesa formaran part d’aquestes zones on podran establir-se controls d’identitat.

Des dels atemptats de París del 13 de novembre del 2015, els controls fronterers ja són una realitat habitual a França. Després dels atacs a la sala Bataclan i a les terrasses de la capital francesa, el llavors president, François Hollande, va decretar l’estat d’emergència i el restabliment dels controls d’identitat a les fronteres. Aquest obstacle a la lliure circulació de les persones a l’interior d’Europa resulta compatible amb els acords de Schengen, ja que aquests estableixen la seva suspensió de manera temporal i excepcional si “la seguretat interior d’un estat exigeix una acció urgent”. Amb la nova llei antiterrorista, el govern francès podria fer d’aquesta suspensió temporal de Schengen gairebé una norma.

Durant aquests dos últims anys, els controls a la frontera entre França i Catalunya han estat restablerts els dies posteriors a atemptats. Així va succeir després dels atacs a Barcelona i Cambrils del 17 d’agost.

Tot i que les autoritats franceses els justifiquen per l’amenaça terrorista, aquests resulten més estrictes en aquelles zones transfrontereres sotmeses a una major pressió migratòria. Els controls resulten molt habituals a la frontera francoitaliana, la zona de pas predilecta per als refugiats que arriben a Europa a través de les costes italianes i que volen arribar fins al nord del continent.

Per aquest motiu, les associacions humanitàries temen que aquesta mesura es destini a controlar la immigració clandestina. “Aquests controls d’identitat no solen realitzar-se en funció del perill de la persona. Ara, tenim por que aquests es multipliquin”, va denunciar Maryse Boulard, responsable jurídica de la Cimade, una associació defensora dels drets dels estrangers.

De fet, el president Macron va lamentar a principi del mes de setembre la poca eficàcia de la policia francesa a l’hora de reenviar els immigrants en situació irregular als seus països d’origen. I va precisar que la nova llei antiterrorista serviria per “mantenir el control de les fronteres interiors, en particular de la frontera francoitaliana”.