La presidenta de facto de Myanmar, Aung San Suu Kyi, va trencar ahir el silenci després de gairebé un mes que comencés la crisi entre l’exèrcit del país i la minoria musulmana rohingya. En un missatge a la nació força ambigu i en el qual no es va fer responsable de la crisi, Suu Kyi va condemnar totes les violacions dels drets humans i es va comprometre a portar-les als tribunals i a subministrar ajuda a la població afectada. La líder del país asiàtic va assegurar que “sentia profundament el patiment de tots els que han resultat afectats pel conflicte”, però va precisar que els que han hagut de marxar de casa seva no són només musulmans, sinó també budistes i membres d’altres minories, afectats per la confrontació entre l’exèrcit i els rohingyes. “Malgrat tots els esforços, no hem pogut aturar el conflicte. No és la intenció del govern eludir responsabilitats”, va dir Suu Kyi, premi Nobel de la pau del 1991 i acusada ara per organitzacions humanitàries de no alçar la veu per defensar-los.

El seu discurs es va produir pocs dies després que el secretari general de l’ONU, António Guterres, qualifiqués la crisi a Myanmar de “neteja ètnica de llibre” i demanés la suspensió de les accions militars. Ahir mateix, l’ONU va demanar al govern del país que li concedeixi ple accés al país i sense restriccions per verificar els greus abusos comesos presumptament contra la minoria musulmana rohingya, i va confiar en un canvi d’actitud del govern envers la magnitud i urgència de la crisi, una petició que el govern de Suu Kyi va rebutjar. L’executiu considera que la missió d’investigació de l’ONU, establerta pel Consell de Drets Humans el març passat, “no ajuda” a la complexa situació a l’estat occidental de Rakhine.

Seguidament, Guterres va denunciar altre cop el drama que viuen els rohingyes a Myanmar i va dir que prenia nota de les promeses fetes unes hores abans per Suu Kyi. Tot i això, va instar novament les autoritats del país a aturar les operacions militars a Rakhine i a donar resposta a les reclamacions dels musulmans.

Desacceleració migrant

L’oficina de l’ONU a Bangladesh va fixar en 420.000 els membres de la minoria rohingya arribats al país des de Myanmar des de fa tres setmanes, 5.000 més que els registrats dilluns, i va demanar fons “urgents” per abordar les necessitats d’ajuda humanitària. “En línia amb la tendència dels últims tres dies, s’ha registrat una reducció del moviment de persones creuant la frontera el 18 de setembre”, ha indicat el Grup de Coordinació Intersectorial en el seu últim informe. Els refugiats que s’allotgen en assentaments “espontanis” són 204.000 (19.000 menys que dilluns), mentre que uns 183.000 (22.000 més que la vigília) estan en campaments preexistents i 33.000 més es troben en comunitats d’acollida, ha precisat.