L’última imatge d’Angela Merkel en la campanya electoral en què lluitava per un quart mandat amagava possibles simbologies: la cancellera, agenollada a l’escenari, mentre simulava una reanimació cardíaca en una nina sintètica i amb un centenar de voluntaris al davant fent el mateix, a ritme de l’Stayin’ Alive dels Bee Gees. Va ser a Greifswald, una ciutat del seu districte electoral, al land de Mecklenburg-Pomerània Occidental. Les setmanes passades, cada míting de la cancellera en aquesta regió havia anat acompanyat d’escridassades de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) i la islamòfoba Pegida. En aquest acte, fora de la campanya oficial però també en to electoral, no va tenir problemes.

A partir d’avui, es podrà interpretar si la nina que intentava salvar Merkel era Martin Schulz, potser com a següent soci en una nova gran coalició, o la mateixa democràcia, si és que l’embranzida ultradretana és més sorollosa que real, un cop traslladada a les urnes.

Serà un diumenge que arrenca per a alguns despistats amb el camí fins al seu local electoral tallat, o si més no complicat. És diumenge de marató a Berlín, hi ha 30.000 inscrits i s’espera que els menys ràpids creuaran l’arribada, a la Porta de Brandenburg, a quarts de cinc de la tarda. Una hora i mitja abans de tancar els col·legis. És clar que hi ha llocs previstos per traspassar els 42,195 kilòmetres de recorregut. Però cal orientar-se.

Un cop al col·legi electoral, el votant berlinès tindrà tres oportunitats de dir-hi la seva. Les corresponents a les generals al Bundestag, que en realitat són dos vots (a la llista del partit escollit, d’una banda, i a un candidat del districte assignat, de l’altra) i la del referèndum que se celebra, també avui, per pronunciar-se sobre el futur de l’aeroport de Tegel. Es tracta de decidir si s’abandonen els plans de tancar-lo un cop comenci a funcionar el nou aeroport internacional. Tegel, petit i obsolet, té molts fans a Berlín, precisament perquè és de dimensions humanes. A sobre, la inauguració del nou aeroport no té data, després d’haver-se ajornat, entre repetits escàndols i nyaps tècnics, la inauguració, inicialment prevista per al 2012.

Alemanya, país on no es contemplen els referèndums d’abast nacional, sí que se’n poden convocar a escala municipal o regional si es recullen les firmes necessàries per fer-ho. Aquest diumenge, per exemple, a més del de Berlín, n’hi ha convocats tres més, a Duisburg, Bremen i Halle, per decidir, respectivament, si s’autoritza l’apertura d’un outlet, si es perllonga la legislatura del land en qüestió i el trasllat d’oficines públiques a un edifici buit. El dret a decidir pertoca només al ciutadà implicat en aquest territori, no a la resta del país. I es considera vàlid si s’arriba al 25 % de participació.