El 20 de setembre quedarà fixat a la història. A la història catalana i a l’espanyola; a la història democràtica i revolucionària. A la història dels manifestants, espectadors, oients. A la història dels del sí, i a la dels del no. Matthew Tree, Krystiyna Schreiber, Pol Sànchez i Roxanne Huguet, han explicat aquest dijous a L’Hora d’Anglès d’El Punt Avui TV com van viure aquesta jornada i han ofert la seva visió i anàlisi del que ja es recorda com 20-S.

40 escorcolls a diversos departaments i organismes de la Generalitat, 14 detinguts, material requisat; una estratègia desesperada per frenar el referèndum. Es parla d’estat d’excepció, però encobert. Rajoy i el seu equip van decidir saltar-se el procediment legal per aplicar l’article 155 per fer-ho de manera “no oficial”. Però Puigdemont no va trigar a, després d’una reunió extraordinària, fer una declaració institucional afirmant que l’1 d’octubre els catalans votarien.

Diverses concentracions improvisades van reunir milers de persones a diverses ciutats i pobles de Catalunya. El civisme i la calma amb què els catalans van afrontar la situació va ser admirable. La indignació era un clar nexe d’unió, la voluntat de votar, el més potent, i els disbarats duts a terme pel govern central, l’espurna que va acabar d’animar a la gent a sortir al carrer.

Entre els protestants hi havia una consigna molt clara; fer-ho tot de manera pacífica. I l’enginy va ser la via escollida. Clavells regalats a la Guàrdia Civil, urnes engarjolades, pancartes amb missatges satírics; van ser les eines que Catalunya va usar per fer palesa a la indignació provocada per la retallada de drets fonamentals.

I mentre Catalunya espera l’arribada del diumenge més polèmic de l’any, la gent fa el compte enrere a ritme de crits de “votarem”, de cassolades i de clàxons embogits. I a Our Finest Hour Matthew Tree ho ha fet a ritme d’opinions durant 55 minuts.