Els caps d’estat i de govern de la UE van reprendre ahir amb un sopar informal a Tallinn (Estònia) la reflexió sobre el futur del projecte europeu. La trobada continuarà avui en format de cimera. Originalment, la de Tallinn havia de ser una cimera sobre innovació digital i sobre com la UE es pot “mantenir al capdavant de la corba tecnològica i encapçalar en els propers anys la innovació digital”. La seguretat contra els atacs informàtics i els impostos a les grans empreses del sector –en particular, Google, Amazon, Facebook i Netflix, que tenen oficines als EUA o en països amb avantatges fiscals com Irlanda i Luxemburg– havien de ser dos dels temes a tractar durant la jornada d’avui. Dijous al matí, Jüri Ratas, el primer ministre d’Estònia –un país conegut per haver funcionat en els últims anys com a hub de moltes start-ups del sector digital–, va visitar Electronic Warfare & Military Cyber Live, una fira militar organitzada a Tartu pel Ministeri de Defensa i centrada en la guerra cibernètica. “A finals d’aquesta setmana, se celebra la Cimera Digital a Tallinn, a Estònia, l’objectiu de la qual és generar un debat d’alt nivell sobre els temes de la innovació digital i el futur de la societat de la informació”, va declarar a la premsa. “És evident –hi va afegir Ratas– que aquesta és una qüestió urgent i que els governs haurien de fer servir l’oportunitat per proposar solucions específiques que permetin a Europa mantenir-se al nivell dels líders digitals de la resta del món.” La realitat europea, però, s’ho va acabar empassant tot. Bona part de l’atenció la va centrar la proposta que va presentar dimarts el president de França, Emmanuel Macron. A l’auditori principal de la Sorbona de París, Macron va anunciar un pla per “refundar” la UE que inclou, entre altres mesures, la creació d’un ministre de finances, d’un pressupost comunitari i d’una “força de reacció ràpida” europea que hauria de cooperar amb els exèrcits nacionals, així com reforçar els poders del Parlament Europeu. “Es tracta clarament dels ingredients per a un debat significatiu”, va dir Margaritis Schinas, el portaveu del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. El “pla Macron”, com ja l’anomenen alguns mitjans de comunicació, va ser rebut, no obstant això, amb menys entusiasme a Alemanya. A través del portaveu de la cancelleria, Berlín es va mostrar disposat a tractar el tema “amb una mentalitat oberta”, però alhora va afirmar que “era massa aviat per fer-ne una valoració detallada”. Diversos comentaristes especulen amb la possibilitat d’una pugna europea entre França i Alemanya.

El referèndum d’autodeterminació català també ha estat present en el debat a la capital d’Estònia, que l’any vinent celebra el centenari de la seva declaració d’independència. Dies abans, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va cancel·lar la seva participació, tot i que Madrid, segons ERR –la radiotelevisió pública estoniana–, havia demanat als organitzadors reservar una sala de premsa atès el ressò internacional del cas. Per la seva banda, la primera ministra del Regne Unit, Theresa May, va assistir a la cimera i va aprofitar l’ocasió per tractar les complicades negociacions del Brexit. Com en les últimes cimeres de la Unió Europea, el futur d’Europa va ser el tema, i la resta, gairebé l’excusa.