A les 11.30 va saltar una primera alarma, o notícia urgent, enviada als telèfons mòbils dels abonats del diari Süddeutsche Zeitung. S’hi informava de les càrregues policials contra manifestants a Catalunya. Aquest mitjà, representant de la premsa seriosa i assenyada, no acostuma a malgastar urgents, encara menys un diumenge al matí, si no és que el tema ho mereix. En van seguir uns quants més, també del setmanari Der Spiegel, fins que al vespre el mateix Süddeutsche Zeitung difonia la seva portada de l’endemà, dilluns: “La policia espanyola intervé brutalment”, era el titular principal per a l’edició de dilluns. A dins parlava dels atacs amb porres contra població civil, ciutadans corrents. I l’article d’opinió sentenciava: “Madrid ha fracassat de manera fatal.”

Aquesta vegada no hi havia espai per seguir amb la teòrica neutralitat, ni tan sols a Alemanya, respecte a l’aliat d’Angela Merkel, Mariano Rajoy. Es van multiplicar les imatges que s’anaven difonent per diferents canals sobre el que passava en el que tradicionalment s’anomena Urlaubsziel (destinació de vacances) que és, per als seus ciutadans, Espanya.

“Es pot salvar encara Espanya?”, era el titular, també a toda portada, de l’esquerrà Die Tageszeitung.

Des de l’àmbit polític, el socialdemòcrata Martin Schulz, el darrer candidat que ha derrotat Merkel, demanava diàleg a través del seu compte a Twitter.

Les fotografies no deixaven espai per a la imaginació: el policia disparant bales de goma contra els manifestants era la imatge del dia, també per al popular diari Bild, un mitjà que no acostuma a necessitar moltes explicacions per transmetre amb poc text i fotos grosses el que vol que entengui el seu lector.

La celebració del referèndum català i la brutal repressió de la policia espanyola van ser el tema d’obertura a tots els informatius de totes les televisions, públiques i privades, alguns dels quals amb enviats especials. A la primera cadena pública, ARD, es destacava els “enormes danys” en la imatge d’Espanya i del seu govern que se’n derivaran.