Opinió

1-O: la meva valoració

Es diu que en tota situació hi ha una gota que omple el got; en el cas del sentiment independentista de Catalunya penso que aquesta gota va ser la crisi manifestada a partir del 2007 i que amb tota la seva virulència va esclatar el 2010

Diver­sos dies després dels suc­ces­sos de l’1-O, penso que val la pena valo­rar què va suc­ceir, per què va suc­ceir i on porta l’evo­lució del que va suc­ceir.

No sé si van veure el text que vaig publi­car a El Punt Avui el 27 de setem­bre pas­sat amb el títol Cata­lu­nya: la meva posició per­so­nal . Si no el van lle­gir i si dis­po­sen d’una estona, els sug­ge­reixo que el lle­gei­xin. Resu­mint molt el que vinc a dir és que, segons la meva manera de veure, la causa, l’ori­gen de l’evo­lució, de la deriva que està adop­tant a Cata­lu­nya el sen­ti­ment naci­o­na­lista en aquests últims deu anys és super­ma­jo­ritària­ment econòmica. Però l’1 d’octu­bre la situ­ació va donar un salt qua­li­ta­tiu que suposa el pas a un altre nivell.

L’eco­no­mia. A pesar que el govern uti­litzi un mètode de càlcul de la des­pesa regi­o­nal il·lògica: la millora de la il·lumi­nació de la façana de l’edi­fici que alberga el des­ta­ca­ment de la Guàrdia Civil assen­tat a Car­ta­gena bene­fi­cia un veí del muni­cipi de Betan­zos, Cata­lu­nya té un dèficit fis­cal inter­re­gi­o­nal amb les regi­ons d’Espa­nya que reben més o molt més que el que apor­ten, xifra que es mou entre els 14.000 i els 16.000 mili­ons d’euros en el cas que els comp­tes es facin com han de fer-se: la millora de la il·lumi­nació de la façana refe­rida bene­fi­cia la Regió de Múrcia perquè la des­pesa és feta a Múrcia.

Des que la Lofca va entrar en fun­ci­o­na­ment, el 1980, es va denun­ciar que exis­tia un dese­qui­li­bri nega­tiu entre qua­tre regi­ons del règim comú i les altres catorze d’aquest règim. Cata­lu­nya era i és una d’aques­tes qua­tre. En essència la font del dese­qui­li­bri radi­cava en dos aspec­tes. D’una banda, i mal­grat apor­tar el 21% dels ingres­sos fis­cals que es recap­ten a Espa­nya, el 80% dels fons rebuts per Cata­lu­nya per part del govern cen­tral es rea­lit­za­ven a través d’un sis­tema de càlcul nego­ciat per totes les regi­ons en el qual la veu de les que reben pesa més que la de les que apor­ten pel sol fet de ser el seu nom­bre major. Per un altre, Cata­lu­nya, en recur­sos per habi­tant, després de rebre el que li arri­bava des del govern de l’Estat, que­dava en una posició molt pit­jor que les regi­ons que rebien després de apor­tar.

Insis­teixo: aquests dese­qui­li­bris van ser denun­ci­ats des del prin­cipi, però en un to més ele­vat a par­tir de mei­tat dels noranta. Les següents ver­si­ons i revi­si­ons de la Lofca van cor­re­gir en alguna cosa aquest dese­qui­li­bri en con­tra de Cata­lu­nya, però mai no van abor­dar el rere­fons de l’assumpte: la insos­te­ni­bi­li­tat econòmica de regi­ons arti­fi­ci­al­ment cre­a­des en el sis­tema d’admi­nis­tració regi­o­nal exis­tent i l’impos­si­ble finançament d’una sèrie de com­petències trans­fe­ri­des a dife­rents regi­ons.

Es diu que en tota situ­ació hi ha una gota que omple el got, en el cas del sen­ti­ment inde­pen­den­tista de Cata­lu­nya penso que aquesta gota va ser la crisi mani­fes­tada a par­tir del 2007 i que amb tota la seva virulència va escla­tar el 2010. Perquè aquí va ser quan la població resi­dent a Cata­lu­nya va ser veri­ta­ble­ment cons­ci­ent que les man­ques que la crisi l’obli­gava a patir venien acres­cu­des per la falta de recur­sos pro­vo­cada pel sis­tema de finançament regi­o­nal vigent a Espa­nya, alguna cosa que havia estat rea­fir­mada després de pas­sar el ribot al fet que l’Esta­tut de Cata­lu­nya havia estat sotmès el 2006 .

Per què el govern de l’Estat no va rea­lit­zar una oferta econòmica potent per desac­ti­var la situ­ació que va deri­var en l’1 d’octu­bre? Va ser perquè hau­ria per­dut vots en aques­tes regi­ons que són recep­to­res netes? Perquè li era igual, ja que creia que tenia la par­tida gua­nyada? Perquè era cons­ci­ent que els can­vis que ja s’estan intuint a Europa desem­bo­ca­ran en el tren­ca­ment dels sis­te­mes regi­o­nals actu­al­ment vigents als països euro­peus? Penso que mai no se sabrà, però en el fons importa rela­ti­va­ment poc.

Cada cop més difícil.

Les divi­si­ons dels estats actu­als se sus­ten­ten en el prin­cipi que ja no és via­ble: el con­junt Estat havia d’avançar: créixer, de forma con­junta, és a dir, totes les seves parts havien de fer-ho alhora. Després dels anys setanta va començar a veure’s que això cada vegada era més difícil i, després del crash del 2010, que cada vegada era més impos­si­ble: sim­ple­ment no hi havia recur­sos per a tots i els qui més pos­si­bi­li­tats tenien havien de dis­po­sar de més opci­ons.

Penso que el que està suc­ceint a i amb Cata­lu­nya és part d’un expe­ri­ment, un més dels que des del 2010 s’estan rea­lit­zant a Europa; un expe­ri­ment que supo­sarà pas­sar de l’Europa dels estats a l’Europa de les regi­ons. Un grup d’àrees amb capa­ci­tats i amb pos­si­bi­li­tats sobre les quals pivo­tarà l’acti­vi­tat econòmica. Cata­lu­nya, Euskadi, Flan­des, el Vènet… per­ta­nyen a aquest grup.

En aquest sen­tit, l’1-O, penso, no va ser res més que un pas en aquesta direcció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.