La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va tornar a posar ahir sobre la taula la independència d’Escòcia en un intens discurs a Glasgow amb el qual va clausurar el congrés de la formació que lidera, el Partit Nacional Escocès (SNP). “És hora que Escòcia s’assegui al seient del conductor i controli el seu propi destí”, va clamar Sturgeon davant dels delegats del seu partit.

La líder escocesa va explicar que havia ajornat la decisió de convocar un segon referèndum d’independència fins que no s’aclareixi quina mena de Brexit vol portar a terme el govern de Westminster, però que la consulta es farà perquè la gent pugui escollir. “La gent a Escòcia prefereix esperar a saber com serà el Brexit abans de votar en un nou referèndum, i nosaltres respectem aquesta decisió”, va raonar la dirigent de l’SNP, que va perdre 21 diputats en les eleccions britàniques el mes de juny passat. La pèrdua de representació va ser interpretada com que no era el moment per a la nova consulta, que calia esperar. El 62% dels escocesos van votar a favor de seguir a la UE en la consulta europea del juny del 2016. La decisió de sortir del club comunitari va provocar que Sturgeon i l’SNP, que és un partit europeista, demanés a la primera ministra britànica, Theresa May, la convocatòria d’un nou referèndum. La cap del govern britànic va respondre que no era el moment.

La consulta va quedar arxivada, però ahir Sturgeon va dir: “Amb el caos que hi ha ara mateix en el govern de Westminster, mai no hi havia hagut més distància entre els interessos d’Escòcia i la voluntat de Westminster.” Sturgeon es reserva la carta del referèndum per al final de les converses del Brexit si el Regne Unit deixa Escòcia fora del mercat únic.

La primera ministra escocesa va aprofitar la seva intervenció d’ahir en el congrés de l’SNP per presentar la seva visió de futur per als propers deu anys amb mesures molt socials destinades “a connectar Escòcia amb el segle XXI i convertir-lo en el millor lloc del món per viure-hi”. En aquest sentit, va anunciar una sèrie de mesures molt progressistes i socials, entre les quals destaquen inversió per a la gent jove i per als serveis públics i en la lluita contra el canvi climàtic. Entre aquestes mesures destacar doblar les ajudes a pares amb fills de tres i quatre anys. Això significa que disposaran de 30 hores setmanals de guarderies gratuïtes a la setmana i els permetrà estalviar 390 euros al mes. “Volem donar a cada nadó el millor començament possible”, va dir Sturgeon.

També va anunciar l’eliminació de les taxes universitàries, que va ser una de propostes fetes pels laboristes en les últimes eleccions generals britàniques. “May va dir la setmana passada [en el congrés conservador] que congelaria les taxes universitàries, que actualment són de 10.000 euros anuals, i nosaltres superem l’aposta i les congelarem a zero”, va dir Sturgeon, que va anunciar la creació d’una companyia energètica estatal per ajudar la gent amb menys recursos i d’un paquet important de mesures destinades a la lluita contra el canvi climàtic. Va dir que no a l’energia nuclear, va anunciar la prohibició del fracking a Escòcia i de vehicles contaminants al centre de les grans ciutats. La primera ministra escocesa també va prometre 50.000 nous pisos de protecció social i més inversió en serveis públics, en contraposició a les mesures d’austeritat que estan aplicant els conservadors des que van arribar al poder el 2010.

En el seu discurs, Sturgeon va criticar la “fallida moral” del govern de May i va recordar tres moments clau en la història d’Escòcia que haurien pogut canviar el seu destí. El primer, quan es va descobrir petroli al mar del Nord i el govern de Londres va decidir no obrir un fons sobirà com sí que va fer Noruega. Aquest fons, va afegir, ha donat a Noruega cent mil milions de dòlars. El segon, quan amb la crisi el govern tory va apostar per mesures d’austeritat en lloc d’estimular l’economia, provocant retallades de 3.300 milions d’euros a Escòcia. I el tercer, ara, quan el govern de Westminster aposta pel Brexit més dur possible. “La independència no depèn del Brexit sinó que el Brexit demostra què passa quan no es té el control”, va concloure. Nicola Sturgeon va rellevar Alex Salmond al capdavant de l’SNP i del govern després de perdre la consulta sobiranista del 2014. Ahir, Sturgeon va celebrar els deu anys que fa que l’SNP, d’ideologia socialdemòcrata, va agafar les regnes d’Escòcia. Va arribar al poder el 2007 i va governar en minoria però amb el temps es va anar consolidant com l’alternativa progressista als laboristes a Escòcia. Amb el pas del temps, l’SNP s’ha anat posicionant com a bon gestor econòmic imposant-se en totes les eleccions, tant les regionals com les generals, cada cop amb una majoria més àmplia. El moment culminant va ser quan van treure 56 dels 59 diputats escocesos a Westminster escombrant els laboristes, que havia estat el partit predominant a Escòcia.