S’obre un capítol històric del projecte d’integració europea: la primera declaració d’independència d’una part d’un dels estats membres de la Unió Europea. Un fet sense precedents a la UE, que, de moment, no té previst sortir del guió marcat per la diplomàcia espanyola: no intervenció en “un afer intern” de l’Estat espanyol. Un afer intern que ahir no va deixar indiferents els líders europeus i que va generar una allau de reaccions a l’aprovació parlamentària de la declaració d’independència de la República Catalana. El primer representant de la Unió a pronunciar-se va ser el president del Consell Europeu, Donald Tusk, que a través de Twitter va assegurar que “per a la Unió Europea no canvia res” i que l’Estat espanyol continua sent el seu únic interlocutor. Tanmateix, Tusk va llançar un missatge indirecte a Mariano Rajoy i va alertar que “espera que Espanya s’inclini per la força dels arguments i no per la força”.

Tot i que el portaveu de la Comissió Europea va assegurar a El Punt Avui que l’executiu europeu no faria cap declaració, Jean-Claude Juncker no podia ser menys que el seu company Tusk i va dir-hi la seva. “La UE no necessita més esquerdes”, va dir el president de la CE des de la Guaiana Francesa, i va assegurar que respecta “totes les decisions que prengui el govern [espanyol]”. Qui tenia moltes ganes d’expressar-se era el president del Parlament Europeu, l’italià de Forza Italia Antonio Tajani, que va fer fins a sis piulades al respecte. “Ningú a la Unió Europea reconeixerà aquesta declaració.” I és que, de fet, la UE no té competències per reconèixer un estat, sinó que són els estats membres de la Unió Europea els que poden reconèixer un país.

Els tres pesos pesants de la UE es van pronunciar hores després de la votació al Parlament. Alemanya va ser la primera a fer un comunicat oficial per dir que “no reconeix la declaració unilateral d’independència” i que espera que “tothom” participi “de totes les possibilitats de diàleg per una desescalada que respecti el dret i l’ordre constitucional espanyol”. El Regne Unit va deixar clar “que no reconeix ni reconeixerà” la declaració, i el president francès, Emmanuel Macron, va repetir el missatge de Donald Tusk. Per la seva banda, el primer ministre de Bèlgica no va donar suport explícit al govern espanyol. “Demanem una solució pacífica que respecti l’ordre nacional i internacional”, va piular ahir Michel.

El Departament d’Estat dels Estats Units va recordar que, des del seu punt de vista, Catalunya és “una part integral” d’Espanya i va donar suport a les mesures que adopti Mariano Rajoy. En un comunicat, el departament que dirigeix Rex Tillerson va afirmar que “els Estats Units mantenen una gran amistat i una ferma aliança amb Espanya, aliat de l’OTAN”.

Per contra, Gerry Adams, president del Sinn Féin irlandès, va afirmar en un comunicat que la declaració és un “pas històric” cap a la formació d’un estat. Segons Adams, “ha arribat el moment” que Espanya aprofiti “l’oportunitat de diàleg”, i va expressar: “La meva solidaritat amb el poble de Catalunya en aquest dia històric.” El periodista escocès George Kerevan, que quan era diputat del Partit Nacional Escocès (SNP) va impulsar una moció a favor de Carme Forcadell al Parlament britànic, va repiular una imatge de ciutadans catalans celebrant la declaració d’independència afegint-hi: “Escòcia és amb vosaltres.”

Alfred-Maurice de Zayas, expert independent de l’ONU per a la promoció d’un ordre internacional democràtic, va fer una crida al govern espanyol a negociar amb Catalunya, mentre l’activista Julian Assange va afirmar des del seu perfil de Twitter que “ara començarà a Catalunya una enorme lluita gandhiana”.