regne unit
brexit
May és cada dia més feble
descrèdit
La poca autoritat que té la primera ministra en el seu partit i en el seu país determina les converses del ‘Brexit’
Boris Johnson la desafia anunciant la protecció unilateral dels residents europeus
La feblesa de Theresa May és cada cop més gran. La filtració, feta fa poc a la premsa alemanya, dient que una desesperada primera ministra va implorar al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en un sopar privat, que l’ajudés, només fa que incrementar aquesta sensació. Tot i que Juncker va desmentir el rumor i va dir que “aquest no és l’estil dels primers ministres britànics”, el mal ja estava fet.
La filtració és tan sols un símptoma de la situació en què es troba May, que està cada cop més desacreditada dins el seu partit i també al Regne Unit, on la seva popularitat s’ha desplomat de manera preocupant, sobretot després de perdre la majoria absoluta en les eleccions del mes de juny passat. May ha reconegut que el seu partit no estava preparat per a unes eleccions que ella mateixa va decidir anticipar perquè tots els sondejos li donaven un avantatge sobre els rivals laboristes. La seva intenció era ampliar encara més la majoria que tenia al Parlament per arribar a les converses del Brexit, que eren a punt de començar, amb una posició de fortalesa.
Va succeir al contrari. Les últimes enquestes diuen que el seu nivell de satisfacció entre la població, ara mateix, és de només del 34% –segons Ipsos Mori–, en comparació amb el 44% del seu rival, el laborista Jeremy Corbyn, convertint-se en el primer ministre que ha sofert una caiguda més gran –42 punts– en satisfacció popular des de James Callaghan el 1976.
Divisió interna
El principal problema amb què es troba May és la divisió interna en el seu partit i el seu govern, entre partidaris d’un Brexit dur i partidaris d’un Brexit suau. Aquesta escissió es va fer més palesa després de les eleccions de juny, quan els més europeistes van recuperar posicions i poder.
Fins aleshores, semblava que els partidaris del Brexit s’havien imposat. L’aposta inicial de May per un Brexit dur s’ha anat diluint amb el pas del temps. May no sap com acontentar els dos bàndols del partit i aquesta indefinició està exasperant els negociadors europeus.
El principal enemic dins del seu partit és el ministre d’Afers Estrangers, Boris Johnson, que, aquesta setmana, ha promès el que May no ha estat capaç de dir en els 15 mesos que fa que lidera el govern: garantir unilateralment els drets dels europeus que resideixen al Regne Unit. A finals de setembre, Johnson ja va presentar un manifest del Brexit paral·lel. Ara, tothom apunta Johnson com el principal candidat per reemplaçar May, que volia recuperar la confiança del seu partit en el congrés tory de principi d’octubre però que no ho va aconseguir, després de fer un decebedor discurs en què va tenir, a més, problemes d’afonia.
En les eleccions del juny, no només va perdre la confiança del seu partit, sinó que va permetre la resurrecció de l’oposició laborista, que estava enfonsada sota el lideratge de Corbyn. Fa només uns dies, el veterà líder d’esquerres li va retreure que “[el de May] és un govern incompetent que no se sap si està anant o està tornant”, en relació amb la Unió Europea (UE).
Aquesta debilitat de May, tant en el seu govern com al seu país, està alentint les negociacions amb la UE. La premier britànica va rebre una mica d’oxigen quan els negociadors europeus van accedir a començar a preparar les converses del pacte comercial. El panorama, però, no és encoratjador. Les altes expectatives inicials de May s’han rebaixat fins al punt que està disposada a acceptar un període de transició de dos anys que permeti als britànics seguir en el mercat únic i la unió duanera i sota l’auspici de la jurisdicció europea sense tenir cap veu a la UE. Aquesta seria una gran notícia per al sector empresarial britànic, però no agrada als partidaris del Brexit, que han tornat a posar sobre la taula l’opció de retirar-se de les negociacions amb Brussel·les si no s’arriba a un pacte satisfactori.
LA XIFRA
La gran prova de foc
El proper 14 de novembre, començarà als Comuns la tercera fase del debat per aprovar la llei del Brexit, que ha de permetre transferir més de 19.000 lleis de la jurisdicció europea a la britànica. Hi ha punts controvertits, com ara la clàusula d’Enric VIII, que permet aprovar lleis sense consultar el Parlament, la no inclusió del capítol fonamental dels drets humans i la no transferència a les autonomies de les competències retornades per la UE. La llei ha d’estar llesta per al març del 2019, quan el Regne Unit surti de la UE, perquè no hi hagi llimbs legals. May va aconseguir que aprovessin la segona fase per una diferència mínima de vots després de convèncer la desena de rebels del seu partit. Ara, s’han presentat 300 esmenes i haurà de fer concessions si no vol perdre la votació. Els laboristes ja han dit que s’aliaran amb els rebels tories. Serà una gran prova de foc per a May.