La informació creada per interessos russos i difosa per les principals xarxes socials amb l’objectiu d’influir en les eleccions dels Estats Units va arribar a més gent de la que es creia fins ara. Més d’un terç de la població nord-americana va estar exposada en algun moment a notícies falses (fake news) a Facebook, i l’impacte en altres portals, com Twitter i Google, també va ser significatiu.

Alts càrrecs de les tres empreses van començar ahir una marató per donar explicacions i dades sobre com Moscou va utilitzar els serveis digitals durant les eleccions presidencials del 2016. El Congrés dels EUA, espantat per la capacitat de “minar la democràcia” a través dels nous sistemes de comunicació, està fent un escrutini per evitar danys de cara al futur, i per això van organitzar una sèrie de comitès per treure l’entrellat de com funciona el sistema i treballar en una solució.

Les xifres van resultar ser molt més elevades del que es creia en un inici. El cas més paradigmàtic va ser el de Facebook: el conseller general de l’empresa, Colin Stretch, va anunciar que l’última anàlisi mostrava que 126 milions de nord-americans van estar exposats a 80.000 anuncis i notícies falses creades pels interessos russos d’influir en les eleccions.

Les xifres que es coneixien fins ara eren molt inferiors. A principis d’octubre, Facebook només havia assenyalat que poc més de 10 milions d’usuaris havien vist anuncis i vincles creats per pàgines i comptes controlats per Moscou, basant-se en el fet que només 3.000 posts havien estat pagats per difondre’s en aquesta xarxa social. No havien comptat amb el material gratuït i la gran facilitat de difusió.

Tot i això, Facebook es va defensar assenyalant que signifiquen una quantitat ínfima del volum d’informació total: només el 0,004% de tot el que estava disponible a Facebook.

“Estem compromesos a protegir la discussió política legítima i a lluitar contra la ingerència estrangera en les eleccions”, va prometre, recordant que Facebook s’ha compromès a contractar 4.000 persones per assegurar la “transparència” i la “seguretat” en aquest sentit.

Twitter, per la seva banda, també va actualitzar les xifres d’impacte: tot i que encara estan investigant, s’han detectat 36.746 usuaris “robot” amb lligams amb Rússia, que van enviar gairebé un milió i mig de missatges. Tots ja estan bloquejats i donats de baixa. L’impacte, com en el cas del Facebook, també es va assegurar que va ser “limitat”.

Sean Edgett, conseller general de Twitter, va expressar el compromís per un nou “repte” que cal abordar de forma urgent: la “seriositat” de no permetre “activitat maliciosa” al seu portal.

On sembla que menys impacte, difusió i interès va tenir el pla rus va ser a Youtube, propietat de Google. Richard Salgado, director de seguretat de la informació de l’empresa, va informar que només s’han trobat 18 canals relacionats amb interessos en la campanya, i tots han estat suspesos.

La investigació “exhaustiva” del gegant tecnològic, com les seves rivals, destapa una “activitat limitada” en els seus serveis: segons l’empresa, la intromissió va ser molt baixa. Poc més de 1.100 vídeos, 43 hores que es van veure poquíssim: només 309.000 visionaments en un període d’un any i mig, des de mitjan 2015 fins a les eleccions.

A més, tal com està dissenyat el programa d’anuncis, era impossible dirigir-los als Estats Units o a un sector concret de la població; a banda, només van gastar-se 4.000 euros per posar anuncis a Youtube.

Tot i això, Google i la seva empresa matriu, Alphabet, s’han compromès a continuar la feina per evitar ingerències en comicis a través de les seves plataformes, perquè “cap quantitat d’interferència és acceptable”.

Totes les xarxes socials van comprometre’s en la lluita contra l’”abús” dels seus serveis per “dividir” el país. El d’ahir era només el primer escrutini. La marató de preguntes continuarà avui en doble sessió, primer al Senat i després a la Cambra de Representants.