Amb un altre Junts pel Sí no n’hi ha prou. Per anar bé, i per fer evident que el 21-D no hi ha unes eleccions normals sinó que han estat convocades il·legítimament i que es faran enmig de greus distorsions democràtiques, l’ideal seria una àmplia llista conjunta que integrés tots els grups que el 27-O van votar la declaració de la República, a més dels que defensen la sobirania del Parlament i, per tant, accepten aquell resultat derivat de l’1-O. Podria ser, fins i tot, una candidatura ciutadana, amb els represaliats però sense partits. Una llista que fos un veritable front de defensa de la República i que apostés per començar-la a fer efectiva. I que exigís, òbviament, l’amnistia dels presos polítics i impedís i denunciés al món el segrest de les institucions per part de l’Estat espanyol.

Si algú només es troba a gust en aquestes últimes premisses, i per tant li està bé tornar al clam pel dret a decidir del 2012, cap problema. Que hi concorri a banda i acordi aquests mínims amb la llista conjunta, per garantir que el front del 155 mai pugui governar Catalunya. Perquè el cert és que, si implica renúncies, no tothom podrà acceptar una llista de país. No s’entendria que tothom defensés un simple retorn a l’autonomia. Si aquest és el mínim comú denominador entre llistes, que serveixi per garantir la victòria sobre el 155. Però és evident que la majoria del país l’1-O va superar aquesta pantalla, i no acceptarà cap pas enrere. Si algú vol sortir del consens del 27-O per renunciar on s’ha arribat, que ho faci. Però que en el nom de la unitat no obligui tothom a fer-ho.