integració de bancs

El banc actual va néixer fa més de vint anys, producte de la integració de tots els bancs de sang que hi havia repartits arreu de Catalunya. Fins aquell moment cada hospital tenia i gestionava les seves reserves i intentava cobrir les seves pròpies necessitats, “fins que es va veure que era molt millor tenir una estructura única que subministrés tots els components sanguinis necessaris a tots els centres hospitalaris del país”, explica Contreras.

La llavor va ser el banc de sang de l’Hospital de la Vall d’Hebron, que va anar integrant tots els bancs existents. Fa set anys, però, l’espai va quedar petit i es va construir l’edifici actual, al barri del Poblenou de Barcelona, que és on ara mateix es concentren totes les reserves de sang i de teixits de Catalunya. La sang hi arriba procedent de les donacions que es fan arreu del país i gràcies a les campanyes territorials que es van organitzant. La peça clau per garantir que hi hagi prou subministrament d’aquest “or vermell” són els donants de sang. Per facilitar el gest altruista i cívic de la ciutadania, el Banc de Sang i diverses entitats com ara la Federació de Donants de Sang de Catalunya i la Creu Roja, treballen coordinadament per poder organitzar les més de 4.200 campanyes de recollida que es fan cada any a Catalunya.

1.000 donacions al dia

Gràcies a aquestes campanyes i a les recollides que es fan en els centres fixos dels principals hospitals de Catalunya, l’any passat es van fer 253.123 donacions. Pot semblar una xifra molt alta, però si tenim en compte que cada dia es necessiten 1.000 donacions per cobrir les necessitats immediates, ja no ho és tant. “Normalment estem coberts, però no es pot abaixar mai la guàrdia”, explica Marc Ibars, president de la federació, que també destaca la importància de captar donants entre els més joves.

Per aquest motiu, una de les moltes accions que realitza aquesta entitat és col·laborar amb els municipis on hi ha delegats de les associacions de donants per informar els joves que compleixen 18 anys de la possibilitat de ser donants. Altres campanyes van dirigides a aconseguir donants entre els col·lectius immigrants i a promoure també altres donacions, com ara les de llet materna, de cordó umbilical, de teixits i també d’òrgans (tot i que, en el cas dels òrgans, evidentment, aquests no es conserven al Banc de Sang i Teixits, perquè es trasplanten directament). “El Banc de Sang és la part professional del món de la donació, nosaltres som la part social i altruista”, insisteix Ibars.

En qualsevol cas, quan les bosses recollides arriben a l’edifici de Barcelona, el primer que es fa és separar els tres components principals de la sang: els glòbuls vermells, les plaquetes i el plasma. La resta de components que no són necessaris, com per exemple els leucòcits (els glòbuls blancs), es descarten. Evidentment s’analitza tot plegat per garantir la seguretat, i la sang es classifica en els diferents grups sanguinis. “Els més coneguts són el grup ABO, cada un dels quals pot ser Rh positiu o negatiu. Però a part d’això també hi ha uns 400 tipus diferents de grups sanguinis que són igualment importants a l’hora de fer transfusions”, explica Enric Contreras.

CÈL·lULES VIVES

“Si algú rep sang d’un grup sanguini incompatible, això pot comportar problemes molt greus de salut. De fet, una transfusió de sang s’assemblaria una mica a un trasplantament, perquè tu li estàs posant a una persona cèl·lules vives procedents d’un altre individu, i aquest procediment es regeix per les lleis de la compatibilitat”, aclareix Contreras. Per això el control i la seguretat són importantíssims en tot el procés per tractar i emmagatzemar la sang i els seus derivats.

Una vegada separada i analitzada, tota la sang que compleix els estàndards de qualitat es conserva al banc. Els glòbuls vermells o hematies es conserven a quatre graus i tenen un termini de caducitat de sis setmanes. El plasma es conserva congelat per sota dels 25 graus i caduca al cap de tres anys. I les plaquetes es conserven a 22 graus, caduquen en cinc dies i cal mantenir-les en moviment constant, ja que són el component de la sang que permet la coagulació i, per tant, si no estan en moviment constant, com passa dins del nostre cos, es coagularien. A partir d’aquí, tots els components sanguinis es distribueixen als hospitals del país quan són necessaris o bé es fan arribar a la indústria farmacèutica (vegeu la peça a la pàgina del costat).

A vegades, però, es donen situacions complicades amb grups sanguinis que no són gens habituals i s’ha de recórrer a l’ajuda internacional. Aquest any, per exemple, un noi de Girona d’origen africà s’havia d’operar i es van haver de demanar unitats de sang a l’estranger –en concret a França– per poder-lo atendre. I a l’inrevés també es donen casos, com el d’una partera sueca que va haver de rebre sang procedent de Catalunya perquè també tenia un grup estrany.