L’any passat, Cirque Éloize ja ens va meravellar amb Cirkopolis i la successió de números de circ i coreografies vestides en un món mecanitzat i distòpic que remetia a clàssics com Metròpolis i Temps moderns. Aquest any, la companyia canadenca ha tornat a Temporada Alta amb una nova proposta de característiques similars que, sota el títol de Saloon, presenta un western circense trepidant en què els espectadors són traslladats al mític i salvatge Oest americà a través de llocs comuns, tòpics i referents que en bona part el cinema ens ha empeltat.

Així, trobem que a partir que se’ns obren de bat a bat les portes del saló ens endinsem en un món en què el ferrocarril obrirà noves fronteres, els miners cercaran desesperadament l’or que els faci sortir de la misèria i l’alcohol regarà l’alegria o bé aplacarà les penes d’aquells buscadors d’una vida més pròspera al Nou Món. Un univers que tots coneixem i que aquí pren una nova dimensió quan els vaquers i vaqueres protagonistes treuen a lluir les seves capacitats acrobàtiques, sigui saltant i ballant des de les bastides, pujant i ballant per una barra vertical o, com succeeix a l’espectacular número final, fent piruetes aparentment impossibles a través dels salts amb la bàscula.

També és cert que quan l’espectacle deriva en l’humor hi ha algun instant que ens recorda força allò que ja es fa als parcs temàtics, però aleshores ho fan esvair coreografies originals com la baralla del saló i la persecució dalt del tren a càmera lenta i enrere. I és que Cirque Éloize, amb una llarga trajectòria de més de 24 anys i 11 espectacles inscrits en el que s’anomena Nou Circ, continua buscant sempre aquell punt intermedi, entre l’esteticisme i la poesia d’un Cirque du soleil i l’art més frenètic i fosc de companyies joves puixants.

Com a punt diferenciador amb l’anterior Cirkopolis, en aquesta nova proposta hi té un punt afegit la música, rellevant per cosir millor la successió d’escenes i números, tant a través de folk engrescador o balades de cowboy mítiques com Let the circle be unbroken o el Crazy de Patsy Cline. Oh yeah!