Carlos Doblado: Sí, un analista tècnic no inverteix, especula. Jo penso que tothom ho fa, però no tinc dubte que un analista tècnic ho fa en la mesura que no ens importa què hi ha darrere del que comprem i venem, nosaltres estem explotant tendències.

CD: Sí, comprar i vendre provoca oscil·lacions dels preus i els tècnics estudiem aquesta acció. Isaac de la Peña: Hi ha una broma a la professió que diu “pels seus preus els coneixereu”; els preus són els actes que reflecteixen com és cadascú.

IP: Sí, això vol dir que sense consistència intel·lectual i coherència ningú no pot sobreviure en entorns d’incertesa en els quals una cosa i la contrària poden ser justificables. CD: Jo penso que cal una determinada actitud que és una combinació de coneixement, experiència i de respecte a aquest coneixement i experiència. Perquè en un entorn d’incertesa pots tenir la temptació de trair el teu mètode i pensar “aquesta vegada és diferent”.

IP: En efecte hi ha canvis d’estructura. Avui en dia hi ha una intervenció més forta de les màquines. És difícil comparar l’activitat d’un mercat dels anys seixanta i setanta que no estava informatitzat i tot era manual, amb un mercat dels noranta, en què s’utilitzaven ordinadors, o amb un mercat d’avui en dia en què en les computadores són les que operen soles. Es diu que més d’un 60% de l’activitat financera global està creada per robots que compren i venen, sobretot en el mercat intradia. El que no canvia és el rerefons, i és que els mercats es mouen per forces d’oferta i demanda. Pel que anomenem l’avarícia i la por, i això és el que va crear els moviments tan forts del punt com o del flash crash del 2010.

CD: Qualsevol eina d’anàlisi tècnic que es pugui utilitzar en el molt curt termini ha de ser útil en el llarg termini també. Però aquí entra en joc l’actitud i quant més al curt termini vulguis fer les coses més emotivitat hi posaràs i menys temps per pensar-les bé tindràs i, per tant, més errors cometràs. IP: També influeix el tipus d’inversor que ets. Depenent del temps que tinguis per dedicar-te a això no solament per formar-te sinó també per operar als mercats, treballes en un rang d’inversió o en un altre. El problema és l’inversor que vol fer-se d’or d’avui per demà, amb poca formació, i només hi dedica cinc minuts perquè ha d’anar a treballar i a portar el nen a l’escola. Pot cometre errors greus i perdre molt capital en operacions molt palanquejades.

IP: jo penso que anem a veure progressivament graus d’automatització més grans. Els humans no desapareixeran, al final darrere d’una cadena de màquines hi haurà un humà, però l’activitat de mercat estarà més i més intervinguda per màquines que ja han superat la prova de la rapidesa i ara també aniran cap a models cada vegada més complexos basats en la intel·ligència artificial. CD: El cervell humà és excel·lent per trobar certs patrons amb poques variables, però una màquina pot descobrir patrons molt més complexos amb centenars de variables: per exemple, ¿què passa quan plou a Moçambic i afecta el preu de cafè a Llatinoamèrica i de retruc la producció de cacau en una altra part del món i...?

CD: ¿I és mes segur estar en mans d’humans? IP: Sovint associem seguretat amb familiaritat i és un error. Durant molt de temps la gent va rebutjar les transaccions amb targeta de plàstic perquè preferia portar diners a la cartera, això malgrat que portar diners a la cartera té més riscos de perdre’ls o que te’ls robin. La familiaritat genera la sensació de seguretat falsa. Amb les màquines s’obren nous reptes, sens dubte, però molta irracionalitat humana que ara sofrim desapareixerà.

Isaac: El Nobel significa el reconeixement a un grup d’economistes que durant molts anys van estar marginats perquè les seves teories no es presten a grans models científics. Van posar sobre la taula l’evidència que la gent no es comporta amb la racionalitat que els models científics els suposen. Diuen que el que fa la gent és funcionar amb heurística, bàsicament triar solucions que van aplicar en el passat, i ho fan fins que deixen de funcionar i s’equivoquen, i per això els mercats semblen molt fluids però de vegades sembla que tenen decisions absurdes i irracionals. Per això diuen que cal pensar en el mercat com si fos un ecosistema.

Sí, com un bosc on hi ha espècies diferents que competeixen per sobreviure i imposar-se amb diferents interessos, mitjans, capacitats... i que en un entorn normal es pot arribar a un cert equilibri però que quan s’hi introdueix una nova espècie, com poden ser les màquines, es produeix un col·lapse del sistema i es desencadena un entorn irracional, en què pot passar qualsevol cosa.