Catalunya, igual que l’Estat espanyol, es troba en plena recuperació econòmica després de viure gairebé 10 anys un període de recessió. Els darrers mesos, però, s’observa una clara voluntat dels detractors i els favorables a la independència d’exagerar o falsejar dades per acovardir la població i fer-la decantar clarament a favor o en contra del procés que viu Catalunya. Moltes d’aquestes frases i declaracions fan referència a aspectes de l’economia, perquè és una manera de tocar directament la butxaca i, per tant, els sentiments de la gent.

En aquest número, L’Econòmic presenta un ampli reportatge on s’explica com es recorre a l’economia per mobilitzar la població a través del greuge o la il·lusió. Hem parlat amb experts i psicòlegs, que ens diuen com actua la por i quina incidència té en el pensament de la gent pel que fa a la ideologia i l’actuació abans d’un referèndum o unes eleccions. També hem volgut destacar frases contundents de polítics, d’una banda i de l’altra, quan se sap amb tota certesa que el contingut d’aquestes declaracions no té res a veure amb la realitat. Moltes vegades es tracta de crear una apocalipsi econòmica. “Si hi hagués independència molts de vosaltres aniríeu a l’atur”, va dir l’exlíder socialista Josep Borrell en un discurs davant d’una multitud de manifestants constitucionalistes. I una altra frase: “Hi ha una paràlisi total d’inversions estrangeres”, que va dir fa mesos Josep Bou, president de l’Associació d’Empresaris de Catalunya, una entitat unionista difícil de saber el nombre d’empreses associades que té. El que xoca és que quan va fer aquestes afirmacions es van saber les darreres dades rècord d’inversió estrangera a Catalunya. A l’altra banda destaca la declaració d’afirmació que va fer Oriol Junqueras fa tres setmanes: “No hi haurà marxa massiva d’empreses catalanes.” De fet, 24 hores després, Banc Sabadell va anunciar que traslladava la seu social a Alacant. També cal dir que les 2.000 empreses que han marxat no ho han fet físicament, sinó que només es tracta d’un canvi de domicili social, amb poques conseqüències.

El pensador Antonio Marina explica aquestes sensacions en el seu llibre: “La por impulsa a obrar d’una determinada manera per lliurar-se de l’amenaça i de l’ansietat que produeix.” Per això és important ser crític i no deixar-se influir.