El Parlament de Westminster va començar a debatre ahir la fase final de la llei del Brexit, que serà una autèntica prova de foc per a la primera ministra, Theresa May, i per al seu govern, que haurà de fer front a una amenaça de rebel·lió dels seus diputats. Ahir es va celebrar la primera de les vuit sessions parlamentàries que es repartiran durant les pròximes setmanes –la segona és avui– abans de la votació final, que es preveu que es faci abans de Nadal. Després passarà a la Cambra dels Lords.

En aquesta fase es debaten i voten esmenes al text redactat de la llei. S’han presentat fins a 500 esmenes. Per fer-nos una idea del volum d’esmenes, la redacció de la llei ocupa 62 pàgines, i la de les esmenes, 191. Ahir se’n van debatre algunes i també la que va presentar May divendres fixant el 29 de març del 2019 a la mitjanit com a data de sortida de la UE, donant a entendre que no hi ha marxa enrere, que el Brexit es portarà a terme. El responsable del Brexit de l’oposició, Keir Starmer, va dir ahir que “és una esmena innecessària” i que li fa la impressió que “respon més a uns interessos de la direcció del partit que a un interès nacional”. Malgrat que aquesta esmena es va discutir ahir, no es votarà fins a l’últim dia.

Hi ha un risc molt gran que May perdi alguna de les votacions, ja que té una majoria absoluta mínima de només un diputat gràcies al suport dels unionistes nord-irlandesos. Hi ha un grup de rebels conservadors, d’entre 10 i 40, que estan disposats a votar en contra de les ordres del seu líder. Dilluns, el ministre del Brexit, David Davis, ja va intentar neutralitzar alguns dels rebels anunciant que el Parlament podrà votar el pacte final a què arribi en les negociacions amb Brussel·les, però si rebutgen el pacte aleshores es retiraran de la UE sense pacte. No sembla que aquesta concessió sigui suficient i s’espera que hagi de fer més concessions d’aquí que es faci la votació final. Els rebels tories, però, són compensats pels rebels laboristes, ja que, tot i que el Partit Laborista ha dit que s’oposarà a la llei, hi ha molts diputats que no hi estan d’acord.

La gran llei del Brexit ha de revocar l’Acta Comunitària de 1972 i permetre transferir 19.000 lleis del Tribunal de Justícia Europeu als tribunals britànics, lleis creades durant els últims 40 anys. A part de la inclusió de la data de sortida, el principal punt de conflicte són les conegudes com a clàusules d’Enric VIII, que donen al govern poders per canviar un miler de lleis sense haver-les de debatre.

Un altre punt de fricció és la transferència de les polítiques de pesca i agricultura de les altres nacions que integren el Regne Unit i que es vol quedar Londres, en una acció que el govern escocès qualifica de “presa de poder”. En aquest sentit, ahir es van reunir a Downing Street, May i Nicola Sturgeon, la ministra principal escocesa. Era el primer cop que es reunien en sis mesos, la qual cosa demostra el distanciament entre els dos governs. Sturgeon ja es va queixar la setmana passada de la poca presència que tenia Escòcia en les negociacions amb la UE. En acabar la reunió, Sturgeon va dir que havia estat un trobada “cordial i constructiva” i que, “tal com està redactada, la llei del Brexit no serà acceptada pel govern escocès”.