El novembre del 2016, Emmanuel Macron va anunciar la seva candidatura a les presidencials franceses amb un missatge clar: calia deixar endarrere els vells aparells del bipartidisme. Un any després, el seu moviment, La República en Marxa (LREM), ha aconseguit que nombroses persones sense experiència en les institucions fossin escollides diputades en les legislatives del juny. Malgrat el triomf de la “nova política” francesa, el pes dels ciutadans en la presa de decisions no creix. Almenys aquest és el cas de LREM, que va celebrar ahir a Lió el seu primer congrés estatal sota les crítiques dels seus militants per la falta de democràcia interna.

Els 750 membres del consell nacional van nomenar el nou secretari general del partit: Christophe Castaner, de 51 anys, portaveu del govern i secretari d’estat per a les relacions amb el Parlament, dos càrrecs que abandonarà la setmana que ve per dedicar-se al partit. Després d’haver estat alcalde, diputat regional i estatal del Partit Socialista (PS), en el qual va militar durant vint anys, Castaner s’ha erigit en un dels homes forts del macronisme. Macron va designar-lo a dit perquè prengués les regnes del moviment ciutadà que va fundar l’abril de l’any passat i que ja té 380.000 inscrits.

Tot i que resulta una pràctica habitual a França que els presidents busquin un home de confiança per dirigir el seu partit, el nomenament de Castaner ha resultat polèmic perquè no s’ha confrontat a cap altre candidat, s’ha votat a mà alçada i amb unanimitat (només hi ha hagut dues abstencions).

Els militants de LREM també han tingut un rol secundari en l’elecció dels altres vint membres de la direcció, també escollits ahir pel consell nacional. Tres de cada quatre membres d’aquest òrgan són càrrecs electes o “referents” de LREM, que deuen la seva elecció a l’entorn més pròxim de Macron. Això va fer que la llista de Castaner s’imposés amb comoditat davant de les altres llistes conformades per militants de base.

“El vostre vot no em dona cap dret, només deures”, va afirmar ahir Castaner després de la seva elecció. Una victòria que es va veure esquitxada per les crítiques sobre la falta de democràcia interna. Per aquest motiu, un centenar de marcheurs, incloent-hi alguns càrrecs electes, van presentar abans-d’ahir la dimissió. “Resulta formidable que un aparell polític que havia de ser especialment democràtic, ho sigui menys que els partits tradicionals”, critica el sociòleg Albert Ogien, investigador al CNRS. Segons aquest especialista, “l’aparell de LREM ha estat acaparat per antics apparatchiks de la dreta republicana i del PS, com Castaner”.