Volem portar un canvi, una nova manera de fer a la UdG. I això, com ho volem fer? Doncs fomentant la participació de tots els col·lectius i la descentralització dels centres docents. I per fer-ho ens cal un bon govern que treballi a través d’una participació activa del PDI, PAS i estudiants; i també per la transparència i accés a l’acció pública i per rendir comptes. A més, volem apostar fort per la semipresencialitat, que donarà un valor afegit amb taxes més altes de matriculació, i un altre aspecte molt rellevant com és el de la sostenibilitat i la cooperació. També defensarem la gratuïtat de les matrícules, però fent propostes des del territori per ajudar els estudiants, no només crítica activa.

L’estiu del 2016 va ser quan em vaig plantejar presentar-me a rector. Estàvem, i encara estem, en una situació de canvi socioeconòmic, cultural i polític, i això invitava a la reflexió; a més, valorava i tenia en compte el bagatge dels anteriors rectors. Però veia una deriva de la UdG, especialment en aquests darrers anys, amb decisions de govern que no m’agradaven . I vaig decidir fer el pas amb il·lusió i compromís. I ho vaig fer com a Quim Salvi, no com a director de la Politècnica. I és precisament aquesta deriva la que em porta a voler confrontar models d’universitat. Ho vaig comunicar al rector, ho vaig fer públic i després vaig començar a treballar l’equip, del qual estic orgullós, i molt .

No hi ha estratègia d’universitat. És cert que Sergi Bonet diu que el seu mandat s’ha basat en un contracte programa, però l’estratègia no es fa amb la mirada a curt termini sinó a llarg. Ara ja s’ha de pensar en una UdG per al 2030! Però nosaltres no volem que el programa sigui una cosa tancada, un contracte. Sinó que sigui fruit de la participació de tots els col·lectius; és a dir, el meu programa s’ha de sotmetre a la comunitat educativa perquè, fruit d’aquesta participació, es pugui polir i millorar; estaríem davant d’un programa obert.

Doncs que transcendeixi el mandat d’un rector, com han fet les universitats que marquen tendència al país. El que no podem fer és fer un canvi de timó amb cada nou rector. Si la participació de PDI, PAS i estudiants marquen una tendència, que pot ser la semipresencialitat o la relació amb Europa, i si la comunitat ho avala, és més que probable que els rectors segueixin el full de ruta. I no estaríem davant d’una política de curta mirada d’un sol rector, sinó de llarga mirada, en ser fruit del consens.

Per descomptat. Cada vegada els centres d’estudis han de passar per processos de qualitat més exigents. Ens trobem davant d’etiquetes de qualitat internacional i els centres adscrits també passen per aquests processos. I això és important, perquè els estudiants trien també en funció de la qualitat.

Importantíssim. La defensa del territori i la ciutat universitària que és Girona ens ha de portar a refer les aliances i ponts amb aquest territori, que ara no tenim perquè s’han perdut. Ens cal donar més confiança a les persones i apostar per la promoció i la comunicació del que es fa. Aquests, penso, són temes que no s’han treballat aquests darrers anys.