Iceta s’obre a “cedir” per fer un govern de “reconciliació”
No s’està d’acusar el govern independentista d’“insensat” i d’haver “fracturat” la societat
L’exprimer ministre grec Papandreu defensa que Catalunya només pot fer els canvis amb Espanya
El primer secretari i candidat del PSC a les eleccions del 21-D, Miquel Iceta, es mostra predisposat a “cedir” per aconseguir acordar un govern de “reconciliació”. Una reconciliació que, segons va assegurar en la inauguració de la reunió de la Internacional Socialista, hauria de ser entre catalans, en les relacions amb l’Estat espanyol i també amb el món econòmic i amb Europa. Iceta va fer aquestes afirmacions al costat del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, que clausurarà aquesta reunió demà.
El líder català va acompanyar el seu missatge de “reconciliació” de retrets contundents a l’herència deixada pel govern de Puigdemont. Iceta va qualificar aquest executiu destituït per La Moncloa d’“insensat”, i el va acusar d’haver sembrat una “sensació de caos” entre les empreses i d’haver generat una “societat fracturada”. Per Iceta, els independentistes han fet una “divisió entre bons i dolents, patriotes i traïdors”. “Jo em rebel·lo contra aquesta situació i ofereixo als meus compatriotes la possibilitat d’esforçar-nos, junts, sense distinció de pensament, per un nou país.”
En el seu parlament, davant 200 delegats de la Internacional Socialista, Iceta va reivindicar el difunt canceller alemany i dirigent socialdemòcrata Willy Brandt, alguns discursos del qual va dir que li serveixen d’“inspiració”. A més, va aprofitar per reivindicar el “segell socialista” en els èxits més grans de Barcelona i va arribar a dir que l’alcaldessa Colau els ha expulsat del govern de la ciutat per la seva oposició a crear “una frontera entre Catalunya i Espanya”.
En aquesta mateixa trobada, l’exprimer ministre grec i president de la Internacional Socialista, Iorgos Papandreu, va criticar els governants que obliguen la seva ciutadania a escollir una “única identitat” perquè això només té com a objectiu “el control” i va comparar el cas català amb el de Sarajevo (Bòsnia). “El poble –en referència a Catalunya– demana canvis i té el dret de fer-ho, però els canvis només els podem fer junts”, va insistir.
El PP i Cs afegeixen pressió sobre el PSC
Una de les constants d’aquesta precampanya –que apunta a hit de campanya– és l’estira-i-arronsa entre els tres partits del bloc constitucionalista, que semblen condemnats a entendre’s si volen canviar el govern de la Generalitat. Quan el PSC emet algun missatge en una direcció que no és exactament la d’ajustar comptes amb els independentistes (com reiteren una vegada i una altra PP i Cs), els socialistes catalans de seguida senten la pressió dels dos partits de dreta. Ahir mateix, la sots-secretària d’estudis i programes del PP, Andrea Levy, va dir que desconfia de “l’ambigüitat del PSOE” i va advertir el PSC que si, després del 21-D, pactés amb ERC, això seria “fer costat” als que han portat el “problema” a Catalunya. El candidat del PP, Xavier García Albiol, ho va acabar d’arrodonir demanant a Cs i PSC que aparquin “la batalla de gallets” sobre com serà la formació del govern passats aquests comicis. “No es pot estar venent la pell de l’os quan les eleccions no s’han ni celebrat”, va denunciar Albiol, que va presentar el seu lema de campanya: “Espanya és la solució”.
Cs, que malda per liderar aquest bloc, va demanar unitat als socialistes per derrotar l’independentisme, i va lamentar el seu vet a investir Inés Arrimadas com a presidenta. “Que reflexionin, perquè hem d’estar junts i hem de ser generosos i hem de donar-nos la mà”, va recalcar Fernando de Páramo, secretari de comunicació de Cs.