Sí, per descomptat. Aquests quatre anys hem consolidat un projecte i el que volem fer és expansionar-lo. Volem treballar en l’expansió internacional, especialment a Iberoamèrica i també amb la mobilitat internacional de tots els grups de la UdG, tots, des del PDI i el PAS fins a estudiants; el reforç en la comunicació i les relacions internacionals, l’arrelament en el territori i també la seguretat, la salut laboral i la qualitat. Amb aquests elements ja es veu algun dels punts rellevants del meu programa, que presenta propostes contrastades i viables.

Com una proposta molt concreta, definida i viable. Però per definir-lo destacaria tres elements que, penso, són rellevant. El primer ve donat pel moment, el context; penso que la UdG s’ha de refermar com una universitat catalana, on els valors de la pau, la democràcia i la llibertat d’expressió són fonamentals. I cal fer-ho amb fets, com ara donant suport als encausats pels aldarulls dels 20 anys, com he fet. El segon ha de ser refermar el fort compromís amb l’educació superior, que vol dir formar molt bons professionals, naturalment, però sense renunciar a formar també ciutadans lliures, crítics i socialment compromesos. El tercer punt seria el d’una universitat fortament arrelada al territori, el que de fet ja és, però amb una gran vocació d’internacionalització. I, finalment, un element sobre el qual giren tots, treballar per incrementar el nostre finançament.

En absolut! Pensi que el percentatge que els països de l’OCDE dediquen a la universitats és d’1,22%, mentre que la Generalitat hi destina un 0,8%. Aquestes aportacions fan que estiguem molt lluny de la mitjana d’altres països europeus.

D’entrada iniciar el camí cap a una rebaixa de les matrícules. La mitjana a l’OCDE pel que fa a l’aportació dels estudiants al cost de les matrícules volta el 14%, mentre que a Catalunya és del 28%. Si la Generalitat invertís l’1,22, en comptes del 0,8%, i els estudiants paguessin un 14%, només la UdG passaria d’un pressupost de 80 milions d’euros a 100 milions. Aquest seria el camí a iniciar.

Sí, i aquest és un treball que cal fer perquè ara no podem incrementar la massa salarial. Té efectes negatius perquè no ens genera promocions ni permet un bon relleu generacional. I això és cert que no ho pot solucionar la UdG, però cal que es treballi conjuntament amb altres universitats per fer pressió i aconseguir-ho.

El programa passa a contracte en el moment en què tens la confiança. L’avaluació, la farà el claustre i si aquest no aprova la gestió del rector, plegaré, com ja vaig dir en el mandat. El nostre eslògan és +UdG i per què? La UdG té una bona referència internacionalment i tenim, a més, el treball que durant 25 anys d’història han fet moltes persones, no només des del rectorat, sinó també els més de 80.000 estudiants que hi han passat. Crec que ara no toca una refundació de la UdG , no ens convé; ara el que ens convé és millorar sobre el que s’ha fet i hem construït. Com deia Mandela: “Un guanyador (i jo dic la UdG) és aquell somiador que no es rendeix”, i per això ens cal més UdG.