El gran dilema que tenia el papa Francesc durant aquest viatge a Myanmar –esmentar o no el mot rohingya– l’ha resolt amb diplomàcia. Ha optat per no desairar el govern birmà, els militars i la majoritària població budista i, probablement, no ha decebut el món. Francesc, aplaudit defensor dels oprimits, no ha nomenat especificament els rohingya, ni l’onada repressiva ni la neteja ètnica que han dut a terme els militars amb el vistiplau del govern contra aquesta minoria ètnica, però tampoc ha seguit les passes del papa Pius XII, que va mantenir un còmode silenci durant el nazisme. El papa ha evitat el mot tabú, però ha demanat que es respectin els drets de cada grup ètnic i la seva identitat. I tothom ho ha entès.