Societat

Societat

Un 12% d’usuaris van a entitats socials per necessitats bàsiques

Al voltant de 200.000 persones cobreixen l’alimentació, la higiene i la roba gràcies a les entitats

Alsina qualifica de “situació greu” el retard de les subvencions

En un final d’any en què moltes entitats socials estan patint pel retard de les subvencions –una de les conseqüències de la intervenció de les finances de la Generalitat– i la davallada d’altres fonts d’ingressos, la Taula del Tercer Sector Social va presentar ahir un extens informe en què s’evidencia que hi ha unes 200.000 persones que cobreixen necessitats tan bàsiques com ara l’alimentació, la higiene i la vestimenta gràcies a les entitats. Això és un 12% del total d’1.584.000 persones ateses pel tercer sector l’any passat. L’anterior havien estat 1.550.000 i, anant més enrere, el 2013 van ser 1.462.471.

L’anomenat Baròmetre del Tercer Sector Social és el primer retrat que es fa de persones usuàries i serveis rebuts. S’ha fet amb dades aportades per 551 entitats. El sector va dedicar prop de 3.000 milions d’euros a l’atenció (l’1,37% del PIB de Catalunya), dona feina a 87.700 treballadors, té més d’1 milió de socis i donants i mou 367.000 voluntaris.

Pel que fa a l’edat de les persones ateses, destaca que un 32% són infants i adolescents –hi tenen un considerable pes les activitats de lleure extraescolars i les d’estiu–, seguides del 34,4%, que són adults (de 36 a 64 anys). Els joves signifiquen un 24% i la gent gran (més de 65), un 9,6%.

Els serveis relacionats amb la cobertura de necessitats bàsiques (menjar, vestits i higiene) són els més demandats (12%) i en segon lloc hi ha els serveis sociosanitaris (9,9%). Després se situen els serveis d’’acció cívica i comunitària (8,9%) i l’educació en el lleure (7,7%), amb molta tradició a Catalunya. El baròmetre detecta 23 àmbits d’actuació.

El baròmetre ofereix també un retrat de la qüestió econòmica. El director general de la Taula, Toni Codina, va explicar que les entitats dediquen una mitjana de 2.000 euros anuals a cada persona atesa, però s’ha de tenir en compte que la xifra fluctua en funció del servei, l’edat o si es tracta d’un col·lectiu amb necessitats especials. La infància i l’adolescència és el sector al qual es destinen més recursos (29% del total). Si l’anàlisi, però, es fa sobre els diners per persona i any, es veu que la xifra més alta és la destinada a la gent gran: 3.223 euros. Per a cada jove van 2.008 euros i 1.976 per als infants. L’explicació és evident: l’atenció residencial, vinculada sobretot a gent gran, representa 26.153 euros per plaça i any, mentre que l’atenció diürna o el centre de dia són 7.869 euros. La mitjana anual d’ingressos de les entitats va ser el 2016 d’una mica més d’1,1 milions, mentre que el 2007 se situava en 765.000. El que, en canvi, no ha variat gaire és que el finançament públic significa més de la meitat (55,5%) d’aquests ingressos. “Ens agradaria ser més independents econòmicament pel risc que suposa dependre del finançament públic –va admetre Codina–, però també podríem rebre més diners públics perquè som aliats en les polítiques socials.” Codina va subratllar que les entitats gestionen serveis reconeguts per llei.

Finançament en perill

En aquest sentit, la presidenta de la Taula, Francina Alsina, va admetre que és “greu” el retard de les subvencions, perquè són per serveis que ja s’han donat. Les de Salut per a addiccions i salut mental –2 milions– encara no han sortit. Va recordar que hi ha entitats que han demanat pòlisses de crèdit que no poden deduir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.