La memòria reprodueix allò que vol i no allò que escollim. De fet, no hi ha res que es gravi de manera tan viscuda a la nostra memòria com el desig de no recordar-ho. És per això pel què, en aquestes dates, abans d’acabar l’any fiscal, un cop més ens recorden que les aportacions a plans de pensions són un dels pocs instruments disponibles per pagar menys impostos. Les entitats financeres i les assegurances que gestionen fons de pensions tenen preparats els seus programes de publicitat per explicar-nos les bondats fiscals d’aportar a plans de pensions.

Els esdeveniments més importants en previsió social també estan programats a finals d’any. En l’últim, amb assistència de professionals vinculats a la indústria, va existir un consens per concloure que els resultats dels sistemes de pensions públics i privats a Espanya són molt preocupants. Potser el que acabo de dir no s’acaba d’entendre perquè, entre totes les prioritats i preocupacions actuals, per a la majoria de ciutadans els ingressos necessaris per a la jubilació són futurs i d’escassa rellevància al present. No obstant això, el problema de la preocupació pels resultats de la previsió social a Espanya és doble: les pensions futures de jubilació seran escasses i no hi ha perspectives en l’actualitat de poder transformar l’actual model per generar pensions majors.

En aquest context que el sistema privat de pensions és complementari al sistema públic des de la vigència de la Constitució del 1978, ens han seduït a creure, contra tots els sentits, que l’Estat del benestar recaptaria les cotitzacions socials mentre la ciutadania estigués treballant per donar solució amb ingressos suficients a la jubilació. El més durador i perillós de tots els errors ha estat fins ara un error de dogmàtics, a saber, la invenció que els governs d’Espanya prendrien les decisions correctes perquè la ciutadania únicament s’ocupés de complementar la seva pensió pública si considerava que eren necessaris més ingressos. El fracàs de les polítiques en matèria de pensions públiques i privades ha traslladat a la iniciativa privada la responsabilitat d’estalviar durant l’època laboral.

Actualment, els particulars encara poden realitzar aportacions al seu pla de pensions amb avantatges fiscals. Els límits s’han reduït per la voluntat del govern espanyol de recaptar més impostos per complir amb els objectius de dèficit fiscal. Així mateix, s’han retallat els beneficis fiscals per al pagament de prestacions en forma de capital per plans de pensions. S’ha d’aprendre que les decisions personals actuals en matèria de pensions privades seran determinants per aconseguir una jubilació amb ingressos econòmics suficients. L’esperança de vida s’allarga, els avenços científics i tecnològics són espectaculars, a més a més de les millores en sanitat. Tot això permetrà viure més anys un cop l’etapa laboral hagi acabat.

La iniciativa privada també ha aconseguit un cert desenvolupament, encara que insuficient, en la previsió social empresarial. Els directius d’empresa han contractat assegurances de jubilació sense imputació de prima, és a dir, que la part del sou destinada a la jubilació és bruta, sense pagar impostos. Els consellers d’empresa també estan complementant la seva pensió de jubilació amb assegurances de no compromisos per pensions. Els productes són d’una complexitat tècnica que requereix l’assessorament de professionals independents. Els sindicats també han treballat per aconseguir acords amb la patronal i contractar plans de pensions d’ocupació. Serà necessari recordar més sovint que un dia ens jubilarem i deixarem de generar ingressos pel treball. Així viurem més tranquils la jubilació.